A mesura que tornam grandets, el passat i l'experiència van adquirint un protagonisme major, esdevé el principal dipòsit d'energia per sostenir les conviccions i el marc idoni per prendre decisions. Sobretot hom té clar que hem de gestionar de forma astuta i intel·ligent aquest actiu que ens ha regalat la vida. En realitat tots patim el mateix naufragi, però no tots tenim el mateix paper en aquest titànic que s'està enfonsant.
La formació política que ha guanyat per majoria absoluta les eleccions autonòmiques a les Balears té una responsabilitat i uns deures que entenem o no es fan, o no es fan prou bé o no es comuniquen bé. No sabria dir amb exactitud quins són els percentatges d'error, però ens qüestionam profundament que cada mesura absoluta provoqui una concentració massiva de ciutadans al carrer, i m'inquieta tot allò que els ciutadans manifesten en privat i no s'atreveixen a dir en públic, per temor de represàlies, de perdre la feina o de ser criminalitzats. Fins i tot els militants de base popular s'assemblen als simpatitzants i socis d'aquest club que acaba de guanyar una lliga eclipsada pel fracàs davant els objectius promesos.
Quan les polítiques provoquen repudi sistemàtic i activen mobilitzacions espontànies, entenem que alguna cosa està fracassant. És clar que hi ha un aire d'indignació al carrer. És obvi que vivim una era de desafecció política rellevant. Però també és evident que els deures es podrien fer d'una altra manera, amb mètodes diferents i amb actituds distintes. La majoria absoluta en política no és sinònim d'encert, però sobretot no pot ser una coartada. Allò que comença a preocupar no és tant la capacitació dels representants de les institucions, quan la manca de musculatura dels col·lectius que tenen la responsabilitat política, sobretot perquè augmenta el nombre de ciutadans que sofreixen i esperen una paraula de consol i un gest d'esperança per part dels que tenen responsabilitats i legimitat per fer-ho.
El passat ha de ser el fonament de l'acció, però mai un pretext per justificar. No volia abans i tampoc ara. La concentració qualitativament més significativa és aquella que s'emmagatzema de forma silenciosa i no s'expressa públicament. La percepció de viure en una societat desorientada que espera ser guiada d'una altra manera augmenta de forma evident, al marge de la ideologia o les conviccions polítiques que havien regit el compromís d'aquests individus o col·lectius.
Entenc que és el moment de saber interpretar les obvietats, i en aquest sentit és difícil imaginar un futur millor alarmant de forma permanent els ciutadans, bombardejant de forma sistemàtica els símbols de convivència i les conquestes de la modernitat. La música i el soroll de tanta manifestació i de tanta concentració inicialment són el resultat de la irritació; però un cop han passat per l'alambí del carrer tota aquesta energia esdevé un material extraordinari per treballar en el taller de la política. Mentre les oligarquies aspiren a rebaixar la democràcia, les provocacions d'aquestes mateixes forces esdevenen el principal combustible per encendre la foguera d'una nova manera d'entendre la política.
