Josep Melià assumeix de bell nou la presidència de Convergència per les Illes en una situació delicada. Per un costat, la crisi econòmica copeja amb duresa les classes mitjanes mallorquines; per l'altre, el Govern actual, sostingut per una folgada majoria absoluta de 35 diputats, es mostra cada cop més insensible a la defensa dels valors propis de Balears.

I a sobre, el PSIB es troba en una conjuntura interna envoltada de la incertesa davant el futur. Però són aquestes dificultats les que poden enfortir CxI i altres formacions de centre (incloses les menorquines i pitiüses). La duresa de la depressió econòmica obliga els illencs a cercar fórmules pròpies a fi de redreçar la situació a partir de l'impuls intern i des de la convicció que les solucions no vindran de Madrid, sinó de l'empenta balear. Melià i el seu partit tenen un camí llarg i difícil per recórrer, però saben que ocupen un espai que pot tenir aviat un gran valor polític i estratègic.