algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
22°

El desconcert de l’educació

Escola Catòlica de les Illes Balears ha celebrat aquesta setmana el seu I Congrés amb un programa certament sorprenent, tant per la gosadia com per la naturalitat amb què ha enfocat la seva mirada al món educatiu. Sorprenent sobretot per a tots aquells que associen aquest tipus de patronal a models de societat esbrevades i obsoletes, i no tant per als que estan habituats a llegir els detalls invisibles de la realitat.

La principal patronal de l'escola concertada de les Illes Balears ha plantejat aquest encontre com una oportunitat per a reflexionar sobre les incerteses, el talent i el lideratge, amb la voluntat d'estimular un model educatiu obert, crític i cristià. Si hom analitza el perfil dels conferenciants i el contingut de les seves intervencions, ben aviat s'adona de la naturalesa d'aquesta organització i del paper que podria representar en el conjunt de l'escola concertada de les Illes Balears, però també en el trencaclosques educatiu del país.

Ens referim a allò que hi representa de plural i de dinàmic, en contraposició als models arcaics i tancats que també hi són, i alguns certament també a l'interior de l'Església. Escola Catòlica conjuga i actualitza un model d'educació que parteix del país, de la seva realitat sociològica, i respon a les exigències de famílies i d'individus que aspiren també a transformar la realitat, en el marc de l'humanisme cristià més progressista i modern.

En contrast al que molts imaginen i als tòpics que circulen com a llegendes urbanes, aquest tipus d'escola manté el seu prestigi i la seva solvència sostinguts per una llarga història d'èxits en el camp de l'escolarització, però també per la seva capacitat i la seva solvència per oferir una filosofia de treball respectuosa amb les consciències i les decisions de cadascú. Divendres, servidor va assistir a les sessions del Congrés convidat pels organitzadors, però sobretot amb la intenció de sentir Salvador Cardús i Francesc Torralba.

Un cartell de luxe en una Mallorca que convida setmanalment escriptors, intel·lectuals i primeres espases del món de la cultura d'arreu. Per ventura no ho acabam de valorar i valdria la pena fer-ho també amb naturalitat. Potser atorgam una rellevància excessiva als debats sobre allò que no ens agrada i no valoram suficient que ens nodrim cada dia de lectures, de contactes i d'intervencions que acompanyen els illencs en aquesta cursa pel desert. I ens acompanyen perquè hi ha associacions i entitats que tenen cura del país i la seva gent.

Convidar i tenir Salvador Cardús parlant a més de dos-cents directius i professors illencs, de centres cristians, no és un fet excepcional, sinó normal, perquè Salvador és un d'aquests grans savis i patriotes actuals que ha conjugat amb naturalitat les seves creences religioses amb conviccions polítiques radicals, i ell mateix ha esdevingut un referent d'un model de catolicisme que no es considera un pal a les rodes de la modernitat, sinó que més aviat s'imagina com una de les locomotores de la virtut i, en conseqüència, també un referent per a tothom.

Aquest Salvador Cardús fronterer encaixava perfectament en el mapa d'Escola Catòlica que divendres se concentrava massivament a Son Térmens. Sintonitzava, perquè la mirada dels dirigents actuals de la patronal catòlica ofereix una garantia de conèixer en profunditat el terreny que trepitja i disposar d'una brúixola perfecta per saber l'orientació que cal prendre en aquesta conjuntura particularment compromesa, però també fascinant.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.