Les velles receptes del zombi

Bono, que sense cap vergonya ni una encavalca càrrecs públics un darrere l'altre des de l'any 1979, reclama per liderar el PSOE un clon d'ell mateix: un sin complejos a qui no faci vergonya cridar el tan patriòtic ¡Viva España! en la clausura del congrés dels socialistes. Res de projectes, res de programes, ni cap altra solució que no passi pel nacionalisme caspós de sempre. És igual que el nou líder sigui Chacón o un aprenent de Guerra. L'expresident de Castella-la Manxa i exministre de Defensa sembla tenir clar que la causa de la desfeta socialista no ha estat la nefasta gestió de la crisi econòmica del Govern de Rodríguez Zapatero ni la incapacitat per aturar la sagnia de l'atur, sinó la manca de fervor patriòtic dels seus coreligionaris. Aquesta absència és la que ha castigat la ciutadania i això és el que necessita el PSOE per recuperar la confiança dels seus electors. Nacionalisme barat per als temps de crisi.

Per a José Bono, no hi ha cap altre camí per a la recuperació de la seva formació que no passi per deixar enrere d'una vegada per totes l'equilibri permanent a què estan obligats els socialistes per mantenir els vots a Catalunya i al País Basc. Res d'experiments, res de federalismes i res d'esquerres. Tirar les darreres dues palades de terra sobre la tomba de les utopies de l'elector progressista i apostar-ho tot a la moderació i a més Espanya és la recepta del zombi manxec. Si l'alternativa socialista a les majories absolutes del PP ha d'anar per aquest camí, els futurs dilemes a peu d'urna sobre el vot útil tindran tot un altre caràcter.