Enmig de les fulles d'un àlbum de fotografies familiars que l'altre dia tenia entre mans grumejant nostàlgies de temps passats mentre intentava posar un poc d'ordre als prestatges, de manera inesperada comparegué un fulla d'una publicació que aleshores, juliol de l'any 1988, que ja ha plogut, s'anomenava S'Arenal de Mallorca, aquell invent quasi revolucionari de l'infatigable, tossut, admirable Mateu Joan Florit, revista que encara ara surt al carrer puntualment, però ha canviat de nom; en l'actualitat s'anomena L'Estel i té el domicili editorial al carrer Bellavista número 44 del veïnat poble de Sant Joan. El seu telèfon és el 971 858 580, per si us voleu posar en contacte amb ell; mai és perdre el temps el fer-ho, creieu-me.

La pàgina 24 d'aquesta fulla ja color empenta de frare, sèpia obscuret, noticiava: "Entrega de premis del III Concurs de Redacció de S'Arenal de Mallorca al Consell Insular". Incloïa quatre fotografies preses a la sala de plenaris del Consell de Mallorca, una d'elles dels nombrosos guardonats (entre ells la meva filla Neus, el diploma davall el braç i amb posat tot circumspecció); una de general de la sala de Plenaris del Consell; una altra del President del Consell de Mallorca d'aquell temps i moment, el montuïrer Joan Verger Pocoví entregant el premi a un jovenel·lo; i finalment la que trob més espectacular, la més bella i irrepetible de totes, la que hi compareix el senyor Verger enmig de Salgado, el seu Director General de Cultura, a la dreta, i l'insigne Mateu Joan Florit, corbata posada, a la seva esquerra. Quina Foto. Quins temps.

I del text, que té poques porgueres, n'oferiré uns quants retalls. Vet ací: "L'ambient fou agradable i seriós, dins un marc solemne i memorable per als nins i nines que, per primera vegada, es trobaven acollits, premiats i força encoratjats pels que regeixen les institucions majors del nostre poble./ En el meu temps, ni tan sols una retxa ens varen ensenyar de llengua catalana -confessà humilment el president- i així ens va de malament per a aquestes feines als de la meva generació! Aprofitau-vos, idò, d'aquesta oportunitat que vos dóna S'ARENAL DE MALLORCA cada any, gràcies al coratge i bon fer del seu director, aquí present i gran amic meu, en Mateu Joan Florit./ De la mateixa opinió i gairebé amb una paraula fluida i espontània també es va mostrar el conseller de Cultura del CIM en el seu parlament, per acabar en l'encoratjament per al curs que ve per fer el IV concurs de redacció a les escoles de S'Arenal de Mallorca, patrocinat pel Consell Insular de Mallorca".

És de veure com en una vintena llarga d'anys poden canviar els noms, els posats, les cares, les dubtoses decències personals dels governants, certes veritats, les interpretacions per part de les autoritats electes de la realitat i identitat de la nostra petita, sofrida pàtria. És rellevant, per comparació, observar l'actual pèrdua total de l'instint de supervivència com a poble dels cappares governants comandant absolutament. Recordem que qui presidia el Govern de la CA de les Illes Balears aleshores era Gabriel Cañellas Fons, d'Aliança Popular (o ja Coalició Popular?), fundada i presidida a nivell estatal pel franquista Manuel Fraga Iribarne, que fins ara mateix encara remenava el cul per devers el Senat. Però els d'aquí sabien qui érem, qui eren, i el que aquest fet significava. Algú s'imagina avui en dia el discurset de Joan Verger sortint de la gorja de Maria Salom Coll, la presidenta del CIM? Idò això. Però alerta: tres segles rebent clatellades fortes i encara hi som. A resistir s'ha dit i a plantar cara amb un somriure als llavis, talment una bufetada.