S'ha escrit molt aquests dies (i no se'n tornarà a escriure fins a les pròximes eleccions) de la necessitat dels debats electorals, però també ha quedat clar que el debat interessant de retransmetre seria el dels que decideixen quan s'han de canviar els governs, com han palesat Grècia i Itàlia. Res d'això no es comentà a l'Informe setmanal (dissabte, a TVE1) sobre les estratègies del debat de fa set dies entre Rubalcaba i Rajoy, on només quedà clar que "estratègia" vol dir quasi exclusivament no revelar secrets i no equivocar-se.

Abans els debats servien per confrontar propostes i per examinar els candidats al govern, però en l'era dels mercats (inclosos els mercats audiovisuals, que viuen de l'espectacle i del fum molt més que de la teca ideològica) això ja és pura antigalla, i ara el que té ressò és el cost del càtering (en la línia dels esdeveniments que organitza l'Institut Nóos, ja que hi som), i no les propostes de política econòmica. Res, la conclusió és que els debats, els pocs que es fan, són la segona part del Tinc una pregunta per a vostè, a la qual els candidats contesten: "I jo no tinc cap resposta per a vostè, així que voti'm i calli".