CIUTAT I LES RATES
Les Illes Balears han acabat l'octubre amb 86.924 aturats, la majoria procedents d'una indústria, l'hotelera, que qualsevol dia se'ns morirà d'èxit. La temporada turística ha estat espectacular. Tanmateix, guanyin tres o guanyin cinc, en arribar la tardor els hotelers envien el personal a les oficines de l'Inem. D'aquests quasi cent mil aturats, dos terços resideixen a Palma. I Palma, passat els Morts, amb el cel enteranyinat, mostra la cara més bruta i pessimista. Els aturats no tenen res a veure amb la brutor acumulada en els carrers, sí amb la tristesa. La brutor és cosa del batlle Mateo, que probablement ha envergat tisorada a la plantilla d'obrers de la neteja pública. En els contenidors de prop de casa -dos per a recollir envasos i plàstics, i un paper-, que estan sempre a vessar, aquesta setmana hi he vist dues rates mortes. Cort ha apujat un 3% la tarifa de la recollida de fems. Doncs bé, quin descompte ens farà l'Ajuntament, a compte del mal servei, per cada rata morta que li lliurem amb l'indispensable document notarial que acrediti on l'hem localitzada? El senyor Julio Martínez, que fa volar l'estel infinitat d'hores del dia, pot fer números i ja li avanço que qualsevol minva de la factura, per insignificant que sigui, serà ben rebuda.

CIUTAT I HESS
El creixement econòmic de les Illes Balears és pràcticament zero, segons un estudi de la UIB i Sa Nostra. Això vol dir que, anant bé, els mesos que vénen estarem tal com estem, i estem -no cal dir-ho!- amb el llot arran de boca. L'any de la grip (1918), el fosser de Palma carregava en el carro dels morts les caixes de cinc en cinc. Cort està fent una ciutat tan pobra, trista, bruta i embrutida (si més no intel·lectualment) que Don Mateo, tot i la seva esplèndida rialla Dentabrit, ja té un aire al fosser de l'any divuit, que no aconsegueix esventar ni anant als toros de Barcelona. De la bústia de casa recullo propaganda d'una empresa que es dedica a comprar or. L'or dels particulars: la cadeneta de la Primera Comunió, l'anell del casar. Paguen les joies a preu de metall preciós, però no en taxen els sentiments. Són corbs: corbs que sobrevolen una ciutat envescada de mala memòria. Vaig per la voravia i he de passar de perfil perquè la porta oberta d'un cotxe aparcat m'impedeix avançar. La casset del cotxe està a tota potència, i en surt la veu sensual de Mara Ros, cantant-li a Rudolf Hess en castellà. "Tu ideal es más fuerte que la prisión./ Rudolf Hess!/ Tu estás en nuestro corazón", diu la lletra. Miro el cotxe i, des del seient del conductor, em somriu una cara rodona amb bigoti de fideu. Sembla un escolanet d'amén, però aquest escolanet d'amén fa apologia del terrorisme sense gens de vergonya. Ja he dit que a ciutat, que és la ciutat de Don Mateo, hi ha rates. També, enyoradissos del feixisme. I una altra cosa: Aznar vindrà de míting a Palma. Espantós. Amb un més que previsible cinc a tres a favor del Partit Popular, traurà més pit que Mou.

CIUTAT I WEST POINT
Don Mateo comença a mostrar el llautó. Pensa com els Grisos d'un temps, els de Franco, i considera que els homes que porten pírcing, tatuatges, cabells llargs i barba abundant no són dignes de confiança. Ho deduïm de les paraules del regidor de Seguretat Ciutadana, Guillem Navarro, que en la presentació de la USEI (Unitat de Seguretat Integral) ens ha anunciat que els nous policies seran clavats als cadets de West Point. Per què? Perquè així transmetran una imatge sana, de seriositat. El darrer polític que va sostenir que l'home honest és el que passa cada setmana per la barberia va ésser Carlos de Meer. I De Meer era un funcionari de la Dictadura. I amic íntim de Gaddafi, amb qui planejava salvar Espanya. En una paraula...!

CIUTAT I LA MEMÒRIA
La presidenta de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, Maria Antònia Oliver, ha denunciat que Don Mateo, en la seva visita al cementeri, va passar de llarg davant el Mur de la Memòria. Però quan un ciutadà indignat li va retreure que havia menyspreat els morts de la guerra, Don Mateo va quedar estupefacte, perquè ell governa per a tothom. De manera que no va trigar ni un segon a fer pública la seva voluntat d'esmena. Va girar-se cap al seu seguici, amb un empipament considerable. "Ja em direu on cau la tomba dels italians...", va dir-los. Són paraules textuals, tot i que les va pronunciar baixet. Tribulete dixit.