El diumenge 23 d'octubre, aquest diari nostrat dedicava una página sencera i quatre fotografies a la denominada "Acadèmi de sa Llengo Baléà". Si he de dir la veritat, vaig trobar una mica exagerat això de donar-los tanta canxa, fer-los tant de cas, més que res a la vista dels qualificatius que ens dediquen aprofitant qualsevol ocasió que se'ls presenta, però vaja, vaig pensar, val més parlar d'això que de guerres i assassinats, no és ver? Llavors encara es queixaran. A part que, com que el text era d'en Raphel Pherrer, l'amenitat de la lectura estava garantida.

Es reuniren peus davall taula i eren els de sempre d'aquests científics aferrissats defensors d'una ortografia molt singular de la nostra llengua, que segons ells nasqué l'any 1835 dins el laboratori d'un senyor anomenat Juan José Amengual. I bé, millor que es dediquin a això que els entretén una cosa grossa i no estiguin tot el sant dia encovenats dins ca seva, eh?, que podrien agafar una depressió, que és mala cosa que no desig a ningú. S'hi podien destriar, a la fotografia general, intel·lectuals i pensadors de l'alçada del futbolista Martí Mora i la seva bella esposa, Maruja García Nicolau; el conegudíssim mecànic de motocicletes Chicho Lorenzo; el petrer Joan Font Rosselló, rebotat del PP, bon al·lot i feiner dissabte acabes, i així un centenar llarg de persones.

La feina del dia, a part de sopar, era l'entrega de merescuts guardons, segons el seu criteri, clar, a dos destacats lluitadors per "sa llengo baléà". Els premiats foren Jorge Campos, el president del "Círculo Balear", aquell que no davalla del mallorquí carro de les paraules ni en somnis; i l'inefable Álvaro Middelmann, director general d'Air Berlín a Espanya i Portugal, el que tingué la gentilesa de sincerar-se fa un temps i explicar, a qui el volgués sentir, que als mallorquins ens posaria a tots un petard dins el cul. O sigui: bon material i retent.

Segons el cronista, obrí l'acte Juan Vanrell, el president, però la feinota bruta la hi féu Baltasar Pomar, exclamant-se que: "Els catalanistes són quatre desgraciats i els governs actuals estan acollonats davant ells". Home, senyor Pomar, que excusassin la seva presència a l'acte els senyors José Ramón Bauzá, Rafel Bosch i fins i tot el Carlos Delgado, tampoc no significa que estiguin "acollonats" davant res ni ningú. Bons van ells, majoria absoluta per amunt i per avall. Una mica de respecte, home, que la ignorància massa agosarada pot arribar a ser fins i tot pecaminosa, miri què li dic.

Res, que soparen de bufet al conegut restaurant Binicomprat d'Algaida de "salomiyll" i "sopa de lletres maiorquiynes", entre altres exquisideses, supòs que begueren bon vi i, com estava previst en el programa, "A les 22'30, D. Guiem Matas, vicepresident d'aquesta entidat mos donà conte d'es resultats de sas seuas investigacións". Cap com aquesta. No ho sabia, que el sineuer Guillem de sa Casa Baixa, militar retirat, fos el "vice" de la cosa aquesta, ni de les seves profundíssimes investigacions filològiques tampoc, mirin què els dic. Del discurs, en R.P. en fa un resum breu però entenedor a bastament: "Aquestes investigacions confirmaven, en una locució de mitja hora farcida de dades històriques de dubtosíssima factura, que els catalans i els mallorquins tenim tanta relació cultural i lingüística com entre un calamar de les Seychelles i un ou de gallina danesa".

Carai amb en Guillem, (perdó: Guiem), no el sabia tan preparat dins la ciència lingüística. Ja sé a qui he d'acudir en tenir qualque dubte. Les gràcies anticipades.