Les guineus són bones mares

L'exculpació per part del jutge Del Olmo d'un home que va qualificar de "zorra" la seva dona ha provocat un escàndol mediàtic airejat, bàsicament, per tots aquells que no li perdonen que no donàs per bones les tesis del senyor Aznar sobre on havia d'anar a cercar els culpables de l'atemptat de l'11-M. Quan vaig llegir la notícia i els comentaris d'alguns escandalitzats, no em vaig poder estar de recordar un litigi que va ocórrer aviat farà vint anys -el temps decididament passa volant-, provocat pel fet que un escriptor mallorquí, Jaume Sastre, el gran menador de la somera Cirereta, va comparar, des de les planes de L'Estel, el polític senceller Ventura Rubí a una paparra. El judici, segons em contaren, fou d'allò més divertit, perquè l'inculpat va argumentar repetides vegades, davant un jutge foraster, que a Mallorca ens calien jutges que sabessin la nostra llengua i, en concret, el significat de la paraula paparra, que no es pot traduir mecànicament per "garrapata". També vaig recordar aquell vell acudit mallorquí d'una estrangera a qui un compatriota nostre, no del tot ben educat, havia dit que semblava un "lloro de carreres" i que ella es va sentir molt afalagada per haver-la comparada -deia- a un aucellet de colorins i molt veloç.

Tot depèn, com va dir Campoamor, de com es mirin les coses. Però, després d'aquestes inevitables nostàlgies particulars, vaig voler passar -els lectors del dBalears ho mereixen- de l'anècdota a la categoria, com deien per Madrid quan hi regnava intel·lectualment don José Ortega y Gasset. Vaig voler saber, en concret, las raons per les quals trobam ofensives les comparacions amb determinats animals com el porc, l'ase, la gadella, la paparra, la guineu... i, en canvi, afalagadores les que es fan amb altres: colometa, rupit, rossinyol... gairebé totes, en el fons, són comparacions de caire moral, i és per això que m'he demanat si realment és més admirable la moral que regeix la vida dels coloms -sabíeu que quan una coloma està indefensa i malalta, els mascles l'arriben a matar a caponades?- que la moral que regeix la vida dels cànids: llops, guineus, coiots, xacals. Uns són angelets i els altres, dimonis? He de dir que pot ser que els creacionistes creguin en la existència d'aquests éssers sobrenaturals -àngels i dimonis-, però als evolucionistes se'ls fa costa amunt creure que, en realitat, hi ha animals que tenen una moral digna d'imitar i altres que, per contra, són uns malvats i haurien de ser bandejats. Què és un animal moral i un animal immoral? Darwin -perdonau un vegada més la insistència- va deixar ben clar que a la naturalesa no tenen sentit aquests adjectius: que allà no n'hi ha, de normes morals i, si n'hi ha, són d'una duresa extrema: tot per al més fort, llenya al dèbil, al desvalgut. Els animals només segueixen una norma, un instint: sobreviure com a individus i, de rebot, com a espècie. Una norma que condueix gairebé sempre a allò que els humans consideram com a egoisme desfermat. Fins i tot, les conductes que podrien semblar altruistes no són, en la naturalesa, segurament, més que egoismes a favor dels fills i/o de l'espècie. I tornem al nostre cas inicial. Per què hem de considerar ofensiva la comparació amb una guineu i no la que es fa amb una coloma? La guineu no és malvada, o no ho és més que la coloma o qualsevol altre animal. La guineu -la guineu femella- és el que li toca ser segons la llei natural: una bona amant i una bona mare.

És veritat que, com a amant, està, em sembla, molt poc temps receptiva -només tres setmanes a l'any-. Però compensa aquesta estretor amb còpules de mitja hora, una durada que, des de la meva manca d'experiència, ignorància i, conseqüentment, modèstia, m'atreviria a qualificar de ben apreciable. És probable, però, que, com a mare, la guineu sigui encara prou millor que com a amant. Fa tots els possibles, sense cap casta d'escrúpols -què és un escrúpol en el món de la naturalesa?-, per protegir, alletar i nodrir els seus cadells. Ho fa com la millor, la més amorosa, de les mares del món. Un exemple: si fos més valent i no tengués por de ser mal interpretat, acabaria dient que estic un poc amb Del Olmo, que pens que, en no poques ocasions, quan comparen segons quines dones amb una guineu o homes amb una paparra, les que haurien de presentar la reclamació judicial haurien de ser les guineus o les paparres. No ho faig. Ho retir: no vaig de peres.