algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.72°
16°

Sequera política global

Som a la tardor. Hauria de ploure i no ho fa. A hom, que espera poder anar a cercar bolets, li agradaria que la tardor fos allò que era abans, una pluja generosa i alegre que refrescava, no un simple apèndix de l'estiu. Però no hi ha manera. Contra tot pronòstic, gairebé només fa sol. Aquest cap de setmana, en una Conferència Política a Madrid, Alfredo Pérez Rubalcaba també intentava desesperadament mobilitzar el seu electorat de tardor. I ho havia de fer des de dos fronts: per una banda, insistir que res no està escrit, esbargir la boira d'una derrota anunciada. Ningú no té res guanyat. Ni perdut. Felipe González li va donar una mà recordant que el 1996, en una situació semblant a la que vivim avui, quan totes les enquestes auguraven una majoria absoluta, el PP no la va aconseguir. D'altra banda, al PSOE li urgeix tancar l'era Zapatero i presentar un nou projecte. Ho necessita més d'allò que es pensen. Però no ho fa. Perquè no és tan simple com bufar i fer ampolles. En fi, no hem vist ruptura. Ni canvi. I les bases que van presentar, del programa electoral, per intentar mantenir allò que resta de l'estat del benestar, semblen de conte de fades: apujar un 10% els impostos del tabac i l'alcohol, a més d'altres mesures encara menors, per mantenir la sanitat. Com si això fos tot. Estam en època de sequera.

Per molts de titulars que facin els mitjans de comunicació, aquesta conferència política no ha tancat l'època Zapatero. Ni ha tancat res. Ni s'hi ha vist cap vent que oregi res. Gairebé no s'ha mogut ni una fulla. Altra cosa és la viabilitat de possibles receptes espanyoles, si és que des del Govern d'aquest estat es poden canviar les coses. Rajoy sap que poca cosa hi pot fer. Per això, procura no moure's. Ni articula. Així, ara, fins i tot, encara sembla com a més intel·ligent. La primera mesura concreta que ha presentat -per fi una, però simbòlica- és ingressar diners directament al compte corrent dels empresaris, 3.000 € per nou lloc de feina. Una altra brusquina, que no fa tardor ni amara la terra. Només ha servit perquè, després de l'espolsim de l'aigua, hi hagi més humitat. Llavors, la sensació de xafogor ha pujat. Tal com recordava l'editorial d'un diari illenc, Bauzà també va declarar durant la campanya que en el seu primer mes ja se sentirien els efectes de les seves mesures en l'ocupació i que, si no, se sentiria decebut. Es pensava que podia fer més. No li demanaré el seu estat anímic, al nou president. Em basta veure la seva imatge en els mitjans. En cent dies, ja se'l veu com a més fred, distant... o eixut. No hi ha manera que plogui. Ja ni riu.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.