El passar del temps

No te'n tems, però el període de vacances segons l'edat en què et trobes té un tempo diferent. A la infantesa, els estius semblen eterns. No tens cap rellotge que t'indiqui que has d'acabar una activitat o n'has de començar una altra. Només la veu de la mare o de la padrina et diuen que ja és temps d'acabar de nedar i et fas el sord, fins que elles et peguen el darrer bel i reacciones, i així aprofitaràs el panet que et fan i una llimona gelada o un bombó mallorquí, si és diumenge. Ara, que som grans, desitjam descansar, desestressar-nos, desconnectar del dia a dia. De vegades no importa partir molt enfora, només uns quilòmetres per viure intensament tots els moments que et toquen viure.

És un contrasentit dels humans aquest de voler fugir del que tanmateix hauràs de tornar, i t'hauràs de tornar a connectar més aviat que de pressa. I quan tornes t'adones que sí, que has descansat, però que tot segueix, tanmateix allà al mateix lloc, amb les mateixes històries i naturalment els mateixos problemes i algun més d'afegit. I potser alguna persona que se n'ha anat per a sempre. Al final sí que agraïrem haver-nos escapat d'aquest món angoixant, de no haver-te informat del que t'envolta, de no haver conegut ni d'incendis, ni de reformes de Constitució ni de batalles campals a cap barriada, ni d'huracans... la veritat, tanmateix, és molt fàcil tornar-se a connectar. I això fa que les vacances siguin mel, que el silenci el recordis com un tresor, i que els amics que t'hi han acompanyat es facin presents enmig del ritme frenètic que ens espera a partir d'aquest setembre.