Es veien ahir moltes imatges de Lady Di, especialment aquelles sortint de l'hotel Ritz-Carlton de París abans d'encabir-se en el Mercedes W140 del qual ja no sortiria (viva), i totes provocaven el dubte de per què les emetien (el 14è aniversari de la seva mort no arriba a notícia) i les comparava amb les d'una dona del tot oposada a la buida princesa britànica, la nord-americana Arianna Huffington (periodista i cofundadora de la web de moda -en el sentit d'èxit-, The Huffington Post) que explicava en una entrevista en la CNN que el somni nord-americà s'ha acabat, i d'una manera gens innocent, quan els polítics han donat l'esquena a la classe mitjana que l'engegà i el feu créixer durant dècades.

Ara la qüestió, deia AH, és que el somni americà (nord-americà, més exactament) consisteix a demanar a ningú no sap qui allò tan poc romàntic de "que ens quedem com estam", i sobretot en no demanar-ho als polítics. Front al "sigueu realistes: demanau allò impossible", el consell podria ser "sigueu realistes: demanau uns tipus d'interès que us permetin sobreviure". Ah, que lluny estam d'aquells somnis i ideals que representava la desapareguda Lady Di... per sort!