Possiblement el carrer més emblemàtic de La Villa és la Carrera de San Jerónimo, de Puerta del Sol al Paseo del Prado. Aquest tram, del novembre de 1936 a l'abril de 1939, portà el nom del felanitxer Antoni Coll. Ara, un treball del Departament d'Història de la Universitat de Valladolid n'ha qüestionat l'existència i conclou que va ser un invent del servei de propaganda de la República per mantenir la moral durant la defensa de Madrid. El treball es titula La historia de Antonio Col (sic) i, per adobar la tesi negacionista, esmenta el fracàs de la recerca del llinatge, el desconcert sobre la data de la mort i la similitud dels fets atribuïts al protagonista amb l'escena, habitual del cinema bèl·lic, del film Els mariners de Kronstadt, exhibit a Madrid i que explica la resistència de Kotlin (una illa més petita que Cabrera al Bàltic), on uns soldats s'enfronten a l'artilleria enemiga.
Qui era Antoni Coll? La primera referència periodística és la de la seva mort en combat, metrallat des d'un tanc italià, després d'haver-ne destruït quatre. El diari ABC de dia 9 de novembre de 1936 publica un article laudatori, "Antonio Col (sic), héroe del pueblo", que relata els fets. El mateix dia, EL SOL ("Órgano de expresión de la Democracia nacional") narra l'heroica mort. L'endemà, a instància d'un comunicat enèrgic i oficial del "Ministerio de Marina", la premsa desmenteix la mort. Tanmateix, dia 11 s'informa que va morir el dia abans. La resta de publicacions informen que la mort va ser dia 10 de novembre i, més o menys, coincideixen en el relat. A Cerro Blanco, al barri d'Usera, clau per les línies del ferrocarril, els tancs italians comandats pel capità revoltat Vidal-Cuadras, que morirà a l'acció, s'acosten imponents a les trinxeres lleials a la República. És dia 6 de novembre. Els defensors compten amb la Centúria 10 d'infanteria de marina de Figueres, a la qual pertany Coll, i el Batalló de la FETE (Federació de Treballadors de l'Ensenyança). Un jove s'arrossega cap al tanc i, quan és a tir, llança una bomba de mà a les cadenes. Dos dies després, dia 8 de novembre, repetirà l'acció i destruirà quatre tancs més (cinc segons algunes versions) fins que és metrallat. Després de mort, altres soldats l'imiten amb èxit (Eleuterio Cornero, Joaquim Grau o Julio Carrasco, el qual s'exilià i arribà a representar França davant de l'OTAN).
La mort d'Antoni Coll va tenir una enorme i immediata repercussió. Tothom el volia fer seu. El 12 de novembre, "Milicia Popular" presentà l'acció per afirmar que "los madrileños no son cobardes". El Quinto Regimiento creà una companyia amb el seu nom. Es multiplicaren els romanços sobre la seva gesta ("Escribió en el Cerro Blanco,/ con sangre sobre la tierra,/ Coll, mallorquín generoso,/ hechos dignos de epopeya"); César Vallejo l'esmenta ("Contemplemos a Coll, el paladín/ en cuyo asalto cartesiano/ tuvo un sudor de nube el paso llano"). Dia 14 Trifón Medrano, del Partit Comunista, fa un elogi públic del soldat. Dia 15, Victorio Macho, l'escultor de les obres del Retiro, s'ofereix per aixecar un gran monument al mallorquí. Dia 20 es penja a la Puerta de Alcalá un cartell gegant d'homenatge i se li dedica el carrer del Congrés de Diputats. Tot i que la brutalitat de la guerra apaivagà el record del mariner, l'abril de 1938, amb motiu del Congreso Nacional de la Solidaridad, organitzat per Socorro Rojo Internacional, s'editaren 19 segells dedicats a persones distingides en la lluita contra el feixisme. Al costat de Thäelman i García Lorca, hi ha Antoni Coll. El 12 d'octubre de 1938, el Diario del Ministerio de Defensa publica: "Como recompensa a la ejemplar y meritoria actuación del que fue cabo de Infantería de Marina Antonio Col (sic), este ministerio concede al citado cabo el ascenso a los empleos de sargento y teniente con la antigüedad respectivamente de 6 de septiembre de 1936 y 9 de noviembre del mismo año, fechas en las que Col (sic) se distinguió como primer antitanquista. Asimismo, se dispone que su nombre figure en la cabeza de la escala de tenientes del expresado cuerpo con la anotación de Héroe de Usera".
Evidentment, Antoni Coll i Prohens va existir. Nascut dia 1 d'abril de 1915 al carrer Cala Figuera de Felanitx, milità a les Joventuts d'Esquerra Republicana i, com la totalitat d'afiliats del seu poble, era més proper a ERC que no a Izquierda Republicana (en un document de l'època diuen que és separatista). El juliol de 1936 feia el servei obligatori i s'apuntà a les milícies populars. Malgrat el renom assolit, ningú a Mallorca no en va poder cantar les glòries. Les hemeroteques romanen com a testimoni silent. L'ABC del 14 de novembre de 1936 destaca la fotografia del sergent Jaume Roig, company i amic de Coll, explicant la gesta d'aquell antifeixista que s'enfrontà als carros blindats comprats a Mussolini per Joan March. La víctima ja no té carrer.
La mort (equívoca) d'Antoni Coll
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
A altre Memòria:
Però les seves viudes tingueren pensió, com la resta de viudes de los "caidos " , les altres no tant sols es podien dir viudes i per suposat que no gaudiren de cap administració de loteria o estanc.
Ja que el senyor Bartomeu Mestre xerra de mallorquins "víctimes" de la barbàrie, no estaria de més que anomenàs a altre mallorquí: FRANCISCO DE PAULA SAMPOL CORTES, estudiant universitari mallorquí assassinat per pistolers socialistes en Madrid en 1934 per l'únic delicte d'haver comprat en el carrer el setmanari falangista FE. Tampoc té cap carrer. O podria citar als membres de la família Sunyer (pare i dos fills menors d'edat) habitants de Cabrera, que varen ser traslladats a Menorca i assassinats per els "lleials" a la República. Tampoc tenen cap carrer.
Allò que és cert i segur és que els qui se sublevaren varen acbar amb les llibertats i els lleials a la República defensaven la legalitat emanada d'unes eleccions democràtiques del febrer de 1936. Per cert, del contingut del teu comentari no crec que siguis parent de Joan Capó Valldepadrines, pedagog felanitxer que feia part del grup d'Esquerra Republicana, de l'Associació per la Cultura de Mallorca i, per tant, de la corda ideològica d'Antoni Coll. Joan Capó, tot i que després s'alineà amb els revoltats, va ser represaliat i desterrat.
No tots els que lluitaven contra Franco ho feien per la llibertat. Alguns volien instaurar la dictadura del proletariat i el paradís comunista.
El seu nom és un dels 1560 que consta inscrit en el Mur de la Memòria.
Honor i Memòria als que lluitaren per la llibertat.
Gràcies Bartomeu
El seu nom és un dels 1560 que consta inscrit en el Mur de la Memòria.
Honor i Memòria als que lluitaren per la llibertat.
Gràcies Bartomeu
Som felanitxera i és la primera vegada en la vida que sent a dir d'aquest Coll. Era família de Germà Coll el professor de l'institut?
No, sí encara haurem de parlar com els ianquis i els espanyols que els hi diuen "marines" als mariners. Allò segur és que qui signa "infant" no és cap filòleg/a, sinó un/a grandolàs/ssa que mira el dit quan li assenyalen la lluna. Tan segur com que Antoni Coll no era un "flecha naval" del Baleares. Per això el seu nom dorm mort i rematat.
Per Infant ,.Perdó peró com deia la meva avia , el petit detall no deixa d´esser una "sortida de botador" davant el greu succés que explica la notícia, peró encara es més adient al comentari la dita mallorquina de "Ha sortit n´Horrach i ha fet c....".
A altre Memòria:
Però les seves viudes tingueren pensió, com la resta de viudes de los "caidos " , les altres no tant sols es podien dir viudes i per suposat que no gaudiren de cap administració de loteria o estanc.