"Gavines, misterioses, encisadores, viatgeres dels mars, de vol infinit com infinit és l'horitzó on voleu arribar, sempre seguit, aletejant. Jo us estim per la gràcia del vostre aspecte i la finor dels vostres trets. Lleugeres i àgils, ja sia transportades per l'oratjol o victorioses en la tempesta, sempre pels àmbits de l'aire amb destresa i harmonia. Sembla que feis burleta de tots els assalts de la borrasca, dels estrèpits del calabruix o de l'esvalot de la pluja. La boira tampoc no és un entrebanc per a la vostra embriaguesa d'espai. Dominau l'atmosfera i les forces que aquesta comporta. Curioses, us reuniu entorn dels vaixells que duen els homes vers la llunyania. Un crit per dir: aquí som jo! Un altre per a l'adéu, i així, d'un cop d'ala, retornau al que és desconegut, algun indret, en els confins de la mar, en el punt misteriós d'on heu vingut amb un sol impuls. Jo us puc mirar al llarg d'hores i hores, sobre el vaivé de les ones, com gronxades al ritme d'una música, de vegades dolça i melodiosa, que puja de les profunditats. Aleshores vull conèixer el somni de les vostres ales adormides i compartir, en el buit de les ones, la gatera d'aquest somni.

Gaviotes, eternes viatgeres àgils i gracioses, estimades germanes de la meva ànima, no m'atur de pensar que igual que vosaltres, per damunt del soroll de les ones i dels esquitxos, m'agradaria conèixer l'arrauxament de la vostra vida! Jo, amb les ales que em porten pels oceans, us mir molt temps... però, ai! les vostres veles són més potents que les del meu vaixell. Gairebé durant un instant, un segon, tenc la grata il·lusió de semblar-me a vosaltres i de compartir la vostra vida errant... Però desapareixeu molt apressadament i el meu somni ha de recollir les seves ales en la tristor que em deixau...".

Aquest text tan curiós pertany a Virginie Hériot i al seu llibre Sur mer. Impressions et souvenirs, una dona que va dedicar tota la seva vida a la mar i a la navegació, coneguda com a Madame de la mer, capaç de fer les més llargues travessies en vela i de guanyar amb els seus iots medalles olímpiques i ser condecordada pels estaments militars del seu país i l'estranger, entre els quals rebé, per exemple, la Gran Medalla al Mèrit Naval, que li va imposar el rei Alfons XIII. Va recórrer més de cent cinquanta mil milles marines i explorà, en profunditat, la Mediterrània i l'Atlàntic oriental, tot veient en aquelles singladures una mena de filosofia. En aquestes ratlles de la seva obra (reeditada el 2003 per Editorial Juventud) ens vol explicar la "màgia" del vol de les gavines, tantes vegades emprada com a símbol de la marineria i la llibertat. La gavina corsa que habita a alta mar i cria a les illes, i la gavina vulgar que habita a les costes i terra endins. Una imatge més que freqüent i suggerent en aquests dies d'estiu.