Un viatge aeri (1204)

"Capturà dos grius (aquest animal fabulós, meitat àguila meitat lleó), que són braves aus, i les alimentà amb carns fresques o salades, a les quals molt s'afeccionaren i així es feren grans i agosarats. Féu construir després un caseta de cuiro ben adobat, dintre de la qual hi cabia un home. Fermà tal habitacle als grius amb un cordam gruixut, no fos cosa que el tripulant s'estimbàs, tot i que fos més gras que magre. Els ocellots dejunaren tres dies i, el quart, Alexandre s'instal·là en el casetó, pertot arreu cosit, llevat d'una finestreta a la part del davant. Posà a la punta d'una perxa la carn que els grifs es volien menjar i aleshores aquests, per tal d'agafar-la, alçaren el vol. I volant, volant, feien tot el que Alexandre volia i tan prompte es remuntaven com descendien, sempre moguts per la fam. D'aquesta manera va veure Alex andre des de gran altura les muntanyes i les valls, els rius i la mar, els ports i les naus. Mesurà a vista d'ocell l'Àfrica, observant-ne els contorns...

I va reconèixer així totes les parts del món, els tres continents, Europa, l'Àsia i l'Àfrica, cadascuna de les ciutats i també els castells, el camp i els pobles, els imperis i els comtats. Igualment, les aigües cabals de rius com el Tajo, Duero i Ebre, els cims de Cogolla i Moncayo, Burgos i Pamplona, Sevilla i Toledo, Sòria, Lleó, Lisboa, la Gascunya i el riu Garona, Bordeus i Baiona i París, enmig de França; allà el Loira, aquí el Roine, més lluny la Llombardia i, llavors, Pavia i Milà. Deixant a l'esquena Tolosa i Viana, contemplem Bolonya, de totes la més palatina i alhora la font de la saviesa. I heus aquí la Toscana i la ribera del Tíber i Roma, de totes, la més poblada. Si volguéssim totes les terres del món esmentar, no n'hi hauria prou amb un llibre i aquí Alexandre, ja cansat de viatjar per l'espai, no dubta a afirmar que es mereix un repòs, puix que de tot i molt havia vist: els castells de l'Àsia i els seus territoris, les tribus, els llinatges, els temps, les edats que en aquelles contrades hi havien anat a romandre."

Aquest és el viatge aeri que un escriptor anòmim ens conta en el segle XIII. De fet, dins la mitologia de la història dels viatges aeris, aquest en seria el segon. El primer seria el que va fer aquell personatge mitològic, Daedalus, que havent estat empresonat en el laberint de Creta per ordre de Minos, aconseguí la fuita amb el seu fill Icarus tot fent servir unes ales fetes de plomes i cera. En aquest cas, l'autor de la faula fa servir els grius, els mateixos éssers fantàstics que en pedra, sobre les façanes de les nostres esglésies i catedrals, s'empren per al desguàs de les teulades. En resum, un viatge pels aires de l'època medieval, o el món a vista d'ocell.