Es va publicar, el desembre del 2010, un informe conjunt dels òrgans de Control Extern de tres comunitats (Andalusia, Catalunya i Galícia). Aquesta fiscalització es va dur a terme en nou hospitals, tres de cadascuna de les comunitats. L'estudi fa especial referència a les pròtesis de genoll, de cada cop més utilitzades per la seva eficàcia. Crec que innovació no sempre és sinònim de millora, però en el cas de les pròtesis de genoll, fins ara ho és.

-A Andalusia, la despesa en un any per la compra de pròtesis de genoll fou de 131 milions d'euros, que vol dir 16,30 euros per habitant; a Catalunya, de 115 milions d'euros, 15,95 euros per habitant ; i a Galícia, de 57 milions, que representen 20,58 euros per habitant.

-Procediments de adquisició: Andalusia i Galícia disposen d'un sistema sanitari públic que centralitza les compres. Tanmateix, la realitat és que hi ha diferents graus d'aplicació d'aquest procediments


A Catalunya, l'hospital concertat disposa d'un sistema propi de gestió de compres. Si pertany a l'Institut Català de Salut, aquest disposa d' una central de compres.
Es constata, en aquest estudi, que l'incompliment de la Llei de contractes és freqüent.

-Proveïdors: és un mercat dispers. En el subministrament de pròtesis als hospitals de l'estudi, hi participen 21 proveïdors amb quotes de mercat que oscil·len del 54% al 16% a Andalusia; del 23% al 0,5% a Catalunya; i del 48% al 0,1% a Galícia.

-Quant al preu de les pròtesis, el coeficient de variació arriba al 18,64 % entre els diferents hospitals. Cada comunitat i cada hospital utilitzen tipus d'implant diferents i, per tant, amb repercussió econòmica diferent. Si es tracta de pròtesis amb la mateixa referència i marca, el coeficient de variació del preu entre hospitals arriba al 23,43 %

Les pròtesis tenen un ampli espectre d'especificitats i això comporta l'existència d'un gran nombre de pròtesis amb materials i dissenys diferents, sense cap codificació homogènia. Així, un mateix producte pot tenir una referència distinta en diferents comunitats.

Fins aquí, els fets semblen donar la raó a aquells que preconitzen una centralització estatal de la gestió de compres.

Tanmateix, hi ha un detall: perquè funcioni bé, la pròtesi requereix una tècnica de col·locació correcta; en cas contrari, representaria un fracàs, una persistència, fins i tot un empitjorament del problema. L'èxit o el fracàs depenen d'un trinomi: la cirurgia, el disseny i els biomaterials de què és fabricada la pròtesi.

-És indiscutible que una correcta tècnica quirúrgica és quasi una garantia d'un bon resultat, i al revés. Una pròtesi fracassada implica molts de problemes i, per tant, un cost molt superior.

-Que la pròtesi, un cop ben implantada, compleixi la seva funció depèn del disseny i dels materials amb els quals s'ha construït. Per millorar el producte, els fabricants necessiten generar informació del comportament de la pròtesi. El cirurgià, alhora que millora la tècnica de col·locació, assoleix més experiència per a la selecció de la pròtesi adient en cada cas.

Caldria, doncs, trobar un equilibri entre l'optimització de la gestió de compres, la qualitat del producte i la llibertat del cirurgià, sense imposar-li cap model ni marca per criteris d'estalvi. Es tracta d'una tasca que requereix molt de diàleg.

Per acabar, una referència històrica: el Parlament de París dictà una disposició, el 3 d'agost del 1536, per demanar a la Facultat de Medicina que designés sis dels seus membres perquè redactassin una llista de medicaments autoritzats. La intenció: aturar, sota pena de presó, l'ús de succedanis, que no tenen, evidentment, el mateix efecte i que són anomenats quid pro quos.