Cercam el mot sacardiu a l'AlcM. i el trobam com a menorquinisme amb el significat d''irritació forta, amb grans manifestacions de ràbia'. Aquesta paraula deu ser una de les escassíssimes deixes de la presència francesa a l'illa de Menorca durant el segle XVIII; ve, idò, de "sacré Dieu", expressió d'una mena d'exabrupte, que, en aquest cas, ha passat a ser un substantiu masculí: "Quan li agafa es sacardiu, fa qualsevol animalada". Val a dir que aquest mot ha desaparegut pràcticament de l'ús normal de la llengua. Encara que no m'hagi plantat en una tenda de campanya a la plaça del poble, hi ha coses que em provoquen veritables "sacardius" d'indignació.

Llig al diari Le Monde del 30 de maig passat que a Espanya es van edificar entre el 2004 i el 2008 entre 700.000 i un milió d'habitatges, que avui estan deshabitats. Què fer-ne, idò, d'aquest estoc de segones residències? Els preus han davallat un 15% des de 2008 (un 20% si tenim en compte la inflació). La davallada és encara més espectacular a les zones turístiques: -29,4% a Eivissa, -37,8% a Castelló i al golf de València, -40% a Marbella...

Aquest és el model que volem? Durant la passada campanya electoral, a Menorca hem sentit predicar molt sobre el nostre retrocés econòmic amb relació als creixements (?) d'Eivissa i Mallorca. Però si ja resulta pervers analitzar el benestar social en funció exclusiva del PIB sense tenir en compte altres paràmetres de cohesió social, encara em fa més "sacardiu" sentir un discurs molt semblant tant en l'opció que ha sortit guanyadora com en la que ha quedat primera a l'oposició. Sorprèn, o no, que, com a reclam turístic, diguin que a Menorca tenim bona qualitat de vida -ço que deu tenir qualque cosa a veure amb el model territorial que s'ha vingut aplicant-, i, a continuació, prometin el desdoblament de la carretera general, noves afectacions a la costa i camps de golf...

Tot davallant la passarel·la del vaixell d'Alcúdia en el viatge inaugural del dic exterior a la badia ciutadellenca els candidats del PP ja reclamaven allargar-lo i, una setmana després de les eleccions, el diari Menorca anunciava que al Consell Insular hi ha dos projectes de golfs damunt la taula, a Sant Lluís i a Son Bou, respectivament.

El cas és que, segons Le Monde, Beatriz Corredor, secretària d'Estat per a l'Habitatge, peregrina per Europa a la recerca de compradors: Londres, Amsterdam, París (el passat 26 de maig), després anirà a Frankfurt i a Estocolm. La frenesia immobiliària que ha sacsejat Espanya durant els anys 2004 al 2007 (governs de Rodríguez Zapatero a Espanya i de Jaume Matas a les Illes Balears) ens ha duit a aquest atzucac o carreró sense sortida.

La major part d'aquests immobles, que ara no es poden vendre, han anat a parar, per la via de les hipoteques impagades, a bancs i caixes, que estan sent observades de prop pel Banc d'Espanya, ja que el valor acumulat s'acosta als 100.000 milions d'euros.

Que el sector de la construcció ha estat crucial per al creixement econòmic dels anys fastuosos és un fet. Llavors comptava fins al 9,2% del PIB i donava feina a un 13,6% dels assalariats. Avui el sector de la construcció just representa el 4,7% del PIB i el 9,3% dels treballadors. Com rellançar aquest sector? No hi ha receptes màgiques. El que sabem per experiència és que les receptes del passat han quedat obsoletes i que seguir pel mateix camí és cosa de sense-senys i resultaria catastròfic a mitjan i a llarg terminis. Quina llàstima que la política actual sigui tan curta de vista i quin desastre que la gent no sigui una mica més crítica! Saben què els dic? Que o bevem més infusions de romaní, herba virtuosa que diuen que activa la memòria o, de fet, ja hem begut oli!.