Sota la Restauració, i fins i tot durant la Segona República, el caciquisme era molt més potent a la Part Forana que a Palma. Així i tot, Mallorca no era un tot homogeni i, sovint, sobretot en els nuclis més grans i dinàmics, el caciquisme i el bipartidisme havien de fer front a opcions al marge del sistema. En els comicis municipals de novembre del 1911, amb un Govern liberal, la lluita electoral no va esser especialment intensa, però així i tot alguns republicans, socialistes i carlins s'esforçaren per trencar el bipartidisme. N'és un exemple Manacor, que aleshores tenia quasi 13.000 habitants i s'anava recuperant d'una dura crisi finisecular. Aquí, varen esser elegits quatre liberals i tres conservadors però també un republicà, que era ni més ni manco que Antoni Amer Llodrà, futur batle de Manacor durant la Segona República, i un socialista Esteve Ferrer Nadal. A Sóller, es va formar una coalició entre liberals i republicans que presentaren candidats en els tres districtes en què es dividia el municipi.

Però si bé obtengueren xifres importants de vots, els candidats conservadors aconseguiren copar els nou escons de regidor en disputa, per a gran satisfacció de La Aurora que dirigia mossèn Antoni Maria Alcover, que feia setmanes que feia campanya contra els "republicanetxos de Sóller". Pel que fa a Felanitx, hi va haver un considerable pluralisme polític, ja que varen esser elegits cinc conservadors, dos liberals, dos republicans i fins i tot un carlí. Però, en aquells comicis el municipi més progressista de tot Mallorca va esser Andratx. En aquesta vila, marcada per una enorme emigració a Cuba, varen esser elegits quatre republicans (Francesc Terrades Juan, Pere Alemany Colomar, Lluís Bonet Alemany i Josep Sastre Llambies), un liberal i quatre conservadors. En canvi, a Capdepera, la pluralitat era cosa de la dreta radical, ja que un carlí, Enric Mercant Terrassa, aconseguí esser elegit i un segon candidat del mateix partit assolí una xifra important de vots. Pel que fa a Pollença, un candidat republicà fou derrotat i La Aurora va poder escriure que havien perdut "es jays republicans de sa cambra fosca".

També varen esser derrotats els candidats republicans que es presentaren a tres nuclis industrials com eren Esporles, Alaró i Llucmajor. En canvi, sembla que foren elegits regidors republicans a Sant Llorenç, Selva i Petra, tres pobles de l'interior de Mallorca força rurals. Pel que fa als socialistes, presentaren candidats a Alaró, Capdepera, Llucmajor, Marratxí i Manacor, però només en aquest darrer municipi, com ja hem dit, fou elegit un regidor obrerista.

D'altra banda, també varen esser elegits uns 17 candidats independents. De totes maneres, és ben cert que a molts de municipis el caciquisme i el bipartidisme funcionaven a la perfecció. De fet, a una dotzena de pobles, liberals i conservadors aconseguiren resultats molt semblants, senyal inequívoc que s'havien repartit el cens. A més, en una vintena de municipis ni tan sols no es varen fer eleccions, ja que es va aplicar l'article 29 de la llei electoral que feia que els candidats fossin proclamats regidors automàticament quan el seu nombre era igual al de les places a cobrir. Així, per exemple, a Algaida varen esser proclamats tres liberals i tres conservadors, a Inca quatre liberals i tres conservadors i a Muro tres conservadors i tres liberals. En el conjunt de Mallorca, tot i que les eleccions es varen fer sota un Govern liberal, varen esser elegits 152 regidors conservadors, fet que dóna una idea de la fortalesa i de l'amplitud de les xarxes caciquils que dominava, des de Madrid, el conservador Antoni Maura. Els liberals, per la seva banda, sumaren així mateix 102 regidors. Amb tot, l'estèril bipartidisme va esser desafiat per 33 regidors, entre els quals hi havia 13 republicans. Antoni Maria Alcover, amb el seu estil sempre punyent, se'n fotia dient que "amb aquesta fórmula tan colossal de retjidors si no entre ara sa república, ja no entrarà mai". Però, tanmateix, la República va arribar.