algo de nubes
  • Màx: 20.27°
  • Mín: 13.74°
16°

1936-2011. La unitat eixalada (3)

La repressió dels revoltats sobre els mallorquins que signaren la Resposta va ser duríssima, fins al punt que seria pregunta obligada de la Comisión Depuradora a les víctimes. A plena consciència, Llorenç Villalonga va manipular la redacció, substituí el nom de Resposta per Manifiesto i presentà el document com un acte de submissió a la Generalitat i una crida a la invasió de l'illa. El seu germà Miquel, dia 15 d'agost de 1936, escrivia un "Aviso cariñoso": "Emboscados en nuestra isla, permanecen algunos señores que se siguen considerando solidarios de la Generalidad. Estáis en país enemigo. No os llaméis a engaño si os sucede un contratiempo desagradable".

L'endemà d'aquell article, dia 16 d'agost de 1936, el capità Alberto Bayo desembarcava a la costa de Manacor. Aquella acció va atiar l'anticatalanisme, amb un discurs pervers que, fins i tot, va ser assumit per les víctimes, que oblidaren que els vertaders invasors eren els militars amotinats contra un govern legítim i que, dies abans, ja hi havia assassinats secrets per les voreres dels camins.

Arran de la retirada de Bayo, Villalonga torna a aparèixer per exigir als signants de la Resposta "Un comunicado rompiendo toda relación con la Generalidad y adhiriéndose al movimento nacional". El requeriment i la por provocaren l'efecte esperat. Dels 153 firmants de la Resposta, 107 se'n varen desdir amb una rectificació que, si bé es pot entendre atesa la circumstància que als signants els hi anava la vida i la supervivència dels familiars, constitueix un document vergonyant que, a més, inculpava els qui no el signaren, alguns assassinats o desapareguts i uns altres a la presó. Llorenç Villalonga, tanmateix, no es donà per satisfet i reclamà més repressió.

Mentre encara es traslladen presos als patíbuls dels cementiris, i mentre un jurat de pantomima redacta la sentència contra Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Ques i Antoni Mateu, dia 11 de febrer de 1937, Villalonga torna a parlar de la Resposta. Contra tota raó i dret, fa un article incendiari per insultar els qui, ateses les circumstàncies, romanien indefensos. Retreu que l'agost de 1936 "publiqué un artículo contra los catalanes en recuerdo de aquel manifiesto amoroso que, dos meses antes, dirigiera Companys a los imbéciles intelectuales de Mallorca". Conclou que només hi podia haver "españoles o antiespañoles, y a éstos hay que eliminarlos". Cinc dies després, seguint les ordres de Villalonga, els processats foren condemnats a mort amb tot el cinisme del món per un delicte de "rebelión militar". Sense mostrar cap remordiment, mig any després, l'agost de 1937, Villalonga tornà a exhibir el seu feixisme i el seu racisme i disparà la ploma contra qui no podia replicar: "Los separatistas catalanes, los judíos y los masones decidieron comprar las plumas españolas postergadas. Su error consistió en tomar a los pobres intelectuales mallorquines, que nada pintaban, como una auténtica representación de Mallorca".

Després de sembrar de sal els cementiris i d'anticatalanisme la memòria, la sàdica repressió, quatre dècades de franquisme i quasi quatre més d'ençà de la vigent restauració borbònica, ens han volgut esvair el sentiment de pertinença a una nació catalana, més esquarterada que mai. És cert que s'han produït alguns avenços, però la reculada ha estat gegantina. Hi ha un indicador que ho delata: la connivència amb el poder dels il·lustrats d'avui front a la coherència ideològica dels d'ara fa 75 anys. Josep Massot i Muntaner, en referir-se als intel·lectuals del temps de la República, diu: "tenien una amplitud d'esperit que no permet d'encasellar-los en un regionalisme de via estreta". Gregori Mir amplia: "Va ésser un grup d'homes i dones que estimaren profundament la seva terra. No es mereixien el final que tingueren. El seu pecat havia estat creure en la força alliberadora de la cultura i en la llibertat. I aquell repte s'ha d'enfocar des d'una actitud que signifiqui proclamar el dret dels pobles a crear les seves pròpies condicions d'existència col·lectiva.". Passa d'hora de retre el millor homenatge possible a aquells homes: un nou Missatge i una nova Resposta. Repetir la seva gesta seria refer el camí de la unitat eixalada.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Do not visit Majorca, fa mes de 12 anys

Mallorca té dues nacions. Mallorca-Nord i Mallorca-Sud, la frontera està traçant una línea horizontal (39º36'N) des de la punta nord de sa Dragonera, cap Tramuntana, fins a la platja de Sant Llorenç (Badia de son Servera).
Mallorca-Sud: Andratx, Calvià, Palma, Llucmajor, Algaida, Montuïri, Sant Juan, Porreres, Campos, ses Salines, Villafranca, Manacor, Felanitx i Santanyí.

Valoració:-4menosmas
Per maría rosa, fa mes de 12 anys

Baluxto, sigues siendo el indiscutible rey de la tribu. Poquita, sí, pero dividida, iracunda y hasta cierto punto divertida. Pero, ¡vaya país que construiríais, si pudiérais! Al primer día ya tendríais declarada una guerra civil. ¿No veis cómo de necesaria es España para que vuestro gallinero particular no acabe a tiros?

Valoració:-11menosmas
Per Sil·llogisme, fa mes de 12 anys

Ai, Estira i Joan de Balàfia! Que trista és la ignorància presumptuosa. Llegiu un poc que té cura. Barbaritats com les vostres es poden corregir amb un poc de dedicació i cultura.

Valoració:6menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 12 anys

A ESTIRA:
BALEARS, TOT SOL, FA RENOU DE BUIT Pareix que ressuscita el concepte de personalitat balear. I dic que ressuscita perque En Joan Estelrich a un escrit seu a "La Revista", el gener de 1917, ja deia que els polítics del règim parlaven sobre aquest concepte. Això del balearisme pareix una maniobra destinada a fer-nos veure un arbre però no el bosc i crec que és un concepte artificiós puix es podrien comptar amb els dits d'una mà els que es defineixen com a balears quan són interrogats sobre la seva "regió o "província" d'origen o els que diuen que parlen "balear" puix quasi sempre els illencs diem que parlam mallorquí, menorquí o eivissenc sense voler jutjar ara quin percentatge de nosaltres admet que mallorquí, menorquí i eivissenc són sinònims de llengua catalana.Endemés Balears és un nom arqueològic que només correspon a dues de les illes, que fou ressuscitat el segle XVIII i que no ha estat assumit pel poble. La unitat balear no ha existit puix el 1518 els mallorquins es queixaren d'ésser tractats a Menorca, en matèria fiscal, com a estrangers i el 1646, per justificar l'oposició al nomenament d'un rector eivissenc per a la parròquia de Campanet, la Universitat de Mallorca faria constar que Eivissa, Menorca i Mallorca no formaven un cos "ni una Generalitat, ans bé tenen cada una la sua Universitat separada..."; tenen així mateix les dites tres illes les sues pròpies lleis i finalment tenen sos privilegis diversos". Vegem l'opinió de MENORQUIT sobre això que expressà a un article publicat a "La Voz de Menorca" i que també aparegué a "La Veu de Mallorca" el 24 de juny de 1931, del qual jo només en copio diversos fragments: "...On és la llengua i on és la història netament balear?... entre Mallorca i les altres illes germanes no existeix una mentalitat anàloga i sí moltes vegades divergent i àdhuc oposada. El fet geogràfic no desment el fet de desintegració que senten les illes menors... Per tant, una mentalitat conexa baleàrica no existeix avui, ni ha existit mai, ni creiem que faci mica de falta la seva existència. I la llengua balear?... el català de Menorca té una infinita analogia fonètica amb el català de la costa Brava catalana que no té amb el català mallorquí... A Menorca pronunciem com a Barcelona la "o" àtona amb el so de "u " en tots els casos, i a Mallorca, igual que a València, pronuncien "o" tancada o breu. Tampoc elidim, com fan els mallorquins la "a" àtòna final de paraula en una porció important de mots esdrúixols... I quant als articles determinats "es" i "sa" que algú ha volgut presentar com a purament baleàrics, en certes contrades catalanes, a mants poblets de la Costa Brava trobem també aquesta diversificació. La llengua catalana és una i sola, tan a la Catalunya estricta com a la Catalunya insular, que és el vertader nom del nostre arxipèlag... I anem ara a la història balear. Es possible d'aplegar en un motllo merament balear, es poden reconstruir dins un sol rector pensament substantiu purament balear els fets i les tendències dels pobles insulars durant els segles? La història balear, en el sentit d'història d'una nacionalitat, d'una col•lectivitat etnogràficament delimitada no es pot fer. Mallorca, ni en el període en que fou reialme independent tingué una fesomia estrictament baleàrica; mai ha existit el "fet diferencial” mallorquí o balear, respecte a. Catalunya. Les illes catalanes, la Catalunya Insular, aquestes tres regions catalanes, independents entre elles, en esperit i en estructura, en caràcter i en interessos, plenament autònomes i separades entre elles i compreses dins la concepció general de Catalunya és al que nosaltres aspirem... El nom de Balears és un mite, una paraula sense consistència ideològica, tot buidor i negació... Volem ésser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. Però Balears tot sol ens fa renou de buit".
El concepte balear expressa només una part del conjunt català com van expressar diferents autors a diverses èpoques.Vegem-ho: "En algunes ocasions el monarca català (es tracta de Jaume II d'Aragó) faria sentir a l'oncle (Jaume II de Mallorca) la seva superior jerarquia: per exemple, quan el primer d'Abril de 1303 li faria revocar un nomenament de cònsol a Tunis, recordant-li que el privilegi de representació de TOTS ELS CATALANS corresponia exclusivament al sobirà de Catalunya -Aragó. (Del llibre: "La tràgica història dels reis de Mallorca") .
-LA NACIONALITAT CATALANA ¿Ho som nosaltres una nacionalitat, diferent de la castellana, de la gallega, de la basca? I prou que ho som, per més que qualcú, sols de sentir-ho tregui foc pels queixals, mos tiri carrerons de llamps i pestes que, gràcies a Déu, no mos tocaran ni un fil de roba, perque mos abriga una corassa incontrastable: la fonda convicció del nostre dret i la seguredat del nostre triomf definitiu. Prou que ho som una nacionalitat; en tenim tots els símptomes, distintius i caràcter. Tenim l'idioma.

-QUE TE QUE VEURE MALLORCA AMB CATALUNYA? ¿ SOM CATALANS ELS MALLORQUINS? (Fragments). ...La història te dirà que fou el rei En Jaume I qui amb sos catalans (si hi havia aragonesos, eren molt pocs) vengueren a rescatar Mallora dels sarraïns que l'oprimien, La història te dirà que el rei En Jaume donà una admirable carta pobladora, plena de llibertat, amb casi tots els drets que la ciutadania moderna gaudeix, per tots aquells que venguessen a poblar l'illa, i vengueren gents de casi tots els endrets de Catalunya, que s'establiren aquí; hi deixaren llurs fills, i així de generació en generació resulta la població mallorquina, de la qual som sortits tots nosaltres; i per això tots nosaltres duim encara per llinatges els noms de les poblacions catalanes d'on vengueren els nostres avantpassats. Recorreu les muntanyes i plans de Mallorca amb llurs viles i possessions (masies) i vos trobareu pertot arreu amb noms de casa i de llocs de Catalunya. Si el poble mallorquí no fos sortit de Catalunya ¿ tendria cap explicació aqueix fet incontrastable? ¿En tendria d'explicació, un altre fet, més expressiu, més gros encara, que els mallorquins dels sigles XIV i XV se diguessen "catalans de Mallorca"?... Un altre n'hem trobat, de fet, ben significatiu també, dins la novella Revue de Dialectologie Romane, de Brusselles, T.I, p. 73, dins un magistral estudi del Dr. Schädel, Die Katalanischen Pyrenaeendialekte, i és que un Estatut de la Universitat de Montpeller de l'any 1155 defineix que s'entén per Nació Catalana (els estudiants se dividien en nació provençal, borgonyona i catalana), i diu que la componen "scolares de regno Majoricarum et Comitatu Rossilionis, qui omnes saltem in dicto studio Cathalani apellantur" (els escolars del reine de Mallorques i del comtat del Rosselló els quals, almenys en aquest Estudi s'anomenen comunment catalans)... Decadent l'esperit patriòtic, esmorteïda, atrofiada la consciència de la nacionalitat pròpia, s'afluixaren els vincles de germanor i s'oblidaren els de sang entre Mallorca i Catalunya; i acabàrem per oblidar la nostra història, la rel de la nostra nissaga, el nostre origen. Vengué per bona sort el Renaixement català, que ens ha despertat, gràcies a Dèu, la nostra consciència ètnica. Per tot això la nostra nacionalitat és la catalana; la nostra personalitat si l'hem de recobrar, no l'esperem de Madrid, que no ens concediran mai altra categoria que la de "provincianos". La nostra personalitat ètnica, si l'hem de recobrar, ha d'ésser amb Catalunya. Allunyar-mos de Catalunya és una al•lotada, una ximplesa. (Conferència llegida per n'Antoni Maria Alcover l'any 1909).
...Ara bé, la nacionalitat catalana no es limita al Principat de Catalunya; s'estén, a més, per les terres del Rosselló, Cerdanya i Conflent; per les encontrades de la Ribagorça i el Pallars; per les muntanyes lliures d'Andorra; pels vergers de la València i per les blaves i assoleiades Illes Balears... Mallorca i, amb l'illa blava, tota la daurada Catalunya insular és, després del Principat, la regió més catalana, la que serva amb més puresa l'espiritualitat de la raça a pesar de que en protestin i s'hi revolti irada la mala fe i la sàvia inconsciència de certs mallorquins geogràfics que no volen avenir-s'hi per la raó incontrovertible de no haver-ne'ls-hi parlat mai la cu1tura d'un estat, d'un poder oligàrquic, que aferma son domini estrafent la veritat... I, nogensmenys, a pesar de tot l'esforç dels darrers conqueridors, Mallorca és catalana per la raó de son propi esser. Es catalana per la sang i per la població darrera. Es catalana per la llengua, efluvi encisador de l'ànima dels pobles. Es catalana per la tradició, la història i la futuritat. Es catalana perque ens ho confirma el dret jurídic, l'art i els costums no estrafets per la ponentada. Ho és, ciutadans, per la pròpia voluntat dels insulars conscients... (Del llibre: "La catalanitat de Mallorques", de Pere Oliver i Domenge).
...Esser català de Mallorca no suposa la necessitat, ni tan sols la conveniència, que la nostra illa s'hagi de sotmetre forçosament a la Catalunya del continent. Vol dir simplement que la nostra sang és sang catalana i que la llengua que parlam és la catalana. La raça i la llengua constitueixen efectivament el cos i l'esperit d'un poble, i un poble que viu amb el mateix cos i el mateix esperit d'un altre poble és evidentment el mateix poble... (De la revista: "La Nostra Terra", Octubre 1932, per Antoni Salvà). Fins aquí les opinions de diversos autors. Per acabar, diré, que no és clarificar el problema dir que Mallorca es divideix en dos bàndols: els catalanistes i els mallorquins. Aquesta opinió, més tost tendenciosa, ja devia estar un xic estesa devers l'any 1917, la inexactitud de la qual fou la causa de que l'article següent se n'encarregàs de dir amb quina part del poble mallorqui estaven barallats els catalanistes: ...Seria inexacte dir que els catalanistes mallorquins vivim barallats amb el poble de Ma- llorca: no cal confondre aquest amb una certa "classe" de la societat "palmesana" -aquella mateixa classe a la qual don Miquel d'Unamuno, el pensador castellà que volien encarar-nos, sol escopir el seu despreci, i que, aqui com per tot, constitueix l'enemiga nata de tota idealitat viva...
Qui escriví això, (aparegut a "La Veu de Mallorca" pel maig de 1917) fou Miquel Ferrà que havia nat a la ciutat de Mallorca i, "malgrat" aquest fet era catalanista.

Valoració:9menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 12 anys

No acab de veure una oposició entre es balearisme i s'independentisme o una identificació certera entre balearisme i espanyolisme. Trob que primer hem de tenir clar què no som abans de què som

Valoració:-11menosmas
Per Estira, fa mes de 12 anys

La intel.intel·lectualitat mallorquina d'abans de la guerra va ser mallorquinista i balearista. Era la seva manera de ser catalanistes. Per això els perseguiren. Cal anar alerta a no inventar-se una història fictícia.

Valoració:-8menosmas
Per Biel, fa mes de 12 anys

Una descripció perfecte amb les paraules de ell mateis que descriven qui era en Lorenzo Villalonga.

Valoració:5menosmas
Per Rissaga, fa mes de 12 anys

Jo som mallorquí/
I és la meva glòria/
Esser català/
per la meva història!
PERE CAPELLÀ (1935)

Valoració:23menosmas
Per Peret, fa mes de 12 anys

El primer que va parlar de país balear va ser Lluís Alemany enfrontat a Gabriel Alomar. La reculada és brutal. Ni els socialistes ni els que es proclamen "nacionalistes" (no se sap d'on) no tenen pensadors com Alomar. Qui fa ara "balearisme", com Alemany, és l'OCB i la Lliga d'en Font i qui fa un "mallorquinisme de Sa Roqueta", són els del PSM i Convergència. A l'altra banda de la mar, hi ha "valencianistes" i "principatinistes". Mentre ens tinguin la nació catalana esquarterada serem pur regionalisme espanyol.

Valoració:21menosmas
Per Carme, fa mes de 12 anys

Aquest inventors del" balearisme" me fan riure, o són uns errats de comptes o quelcom més perillós.

Valoració:18menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente