L'intent de germanor de maig i juny de 1934 va fracassar. Malgrat tot, s'endevinava que només seria una interrupció i que, després del bienni negre, hi hauria represa. Així va ser i, la primeria de 1936, es va crear un nou ens, similar al Comitè de Relacions entre Catalunya i Mallorca, ara denominat Comunitat Cultural Catalano-Balear. El maig de 1936, s'informava que en un proper Consell de Ministres s'aprovaria un decret de bilingüisme a favor de Bascònia, les Balears i València, similar al de Catalunya. El Centre Regionalista convocà una reunió a Palma a finals de maig per desencallar i reactivar l'Estatut de les Balears, emmirallat en el model del de Catalunya. Entre d'altres qüestions, proposava el Concert Econòmic i l'ús del català a l'Administració.

Dia 20 de maig de 1936 es publicà a Barcelona un Missatge als mallorquins. L'escrit posava en relleu els lligams entre Catalunya i Mallorca i animava la realització d'actes d'apropament entre dos territoris d'un mateix poble, amb l'objectiu de prosperar agermanats. El Missatge, presentat per un Patronat, un Comitè d'Honor i un Comitè Organitzador, va ser signat per 165 personalitats destacades de l'àmbit de l'empresa i de la cultura. Com en el precedent de 1934, era necessari correspondre la convidada. N'assumiren la redacció Miquel Ferrà, aleshores resident a Barcelona, i Joan Pons i Marquès. La correspondència entre ambdós desxifra que, inicialment, trobaren perillosa la iniciativa i passaven ànsia de no assolir un acord entre els més moderats i els més radicals. Tot i això, sobre les línies marcades per Ferrà, Pons va fer un esborrany que es va discutir i aprovar sense canvis. Malgrat l'intent d'alguns de dotar la Resposta d'un major contingut polític, finalment s'optà per un text de caràcter essencialment cultural. Quan Pons explica per carta el desenllaç del debat a Ferrà, aquest li respon satisfet per haver evitat l'esqueix, però emet un presagi premonitori de la malifeta que es veia venir: "Això si no surt un dictador fascista quan menys ens ho esperem, i ho envia tot en l'aire com els titeres de Maese Pedro!".

Finalment, dia 10 de juny de 1936 es publicà a Mallorca la Resposta als catalans, signada per 153 mallorquins conscients, amb aquest paràgraf final: "Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança". Per fer efectiva la unitat, com s'havia dissenyat l'any 1934, es confeccionà un calendari d'activitats.

La Vanguardia de dia 11 de juny de 1936 informa: "El entusiasmo que se siente en Cataluña con motivo del mensaje que los catalanes dirigieron a Mallorca, ha sido allí acogido con extraordinario fervor. Una nutrida representación de intelectuales, hombres de ciencia, profesores, industriales, etcétera, publican un escrito, titulado Resposta als catalans. Podemos adelantar que los mallorquines vendrán a Barcelona. Tanto los actos de Mallorca como los que se han de celebrar aquí, constituirán unos días de espléndida fraternidad y exquisita espiritualidad."
El Missatge i la Resposta varen generar altres dos documents. Un, des de València, ratificava el contingut del Missatge; el segon, que no s'arribà a publicar, des de Menorca imitava la Resposta. Ambdós aplaudien l'acostament. Dia 18 de juny de 1936, la premsa informava que el programa d'intercanvi es faria durant la tardor, però com a l'any 1934, tampoc no seria possible. Trenta dies després, la insurrecció armada dels militars, amb la participació dels partits de dreta i la complicitat activa de l'Església, va estroncar el procés de retrobament nacional. Ho diu Francesc de B. Moll: "El 18 de juliol va impedir que es consolidàs la col·laboració entre les dues regions germanes" i ho ratifica Gregori Mir: "l'alçament militar-feixista interrompé la unitat".