Mai no pens demanar perdó per parlar en la meva llengua, com va fer la batlessa de Torrent en el transcurs de l'acte de proclamació de les candidatures dels batles del PP al País Valencià. Vaig quedar esgarrifada quan vaig veure el vídeo que es passeja pel Faceebook. És ben sucós. En primer lloc, hi surt el batle de Vila- real dient en valencià "deixeu-me un poquet que parli del meu poble. Deixeu-me un poquet que parli de Vila-real".

Immediatament se sent una veu que diu "en castellano". De seguida, el batle de Vila-real, Juan José Rubert, canvia de llengua: "Hablo en castellano, como queráis, perfecto". Fins aquí, trist, però molt més tristes foren les paraules de Maria José Català, alcaldessa de Torrent: "En primer lugar, pediros disculpas por si en algún momento me paso al valenciano, es mi lengua materna y tengo este defecto. Si lo hago me perdonáis". No fa falta afegir-hi res més. Des que vaig veure el vídeo, em repetesc que mai no pens demanar perdó per parlar el català, que és la meva llengua materna, i que per mi no és cap defecte, sinó un plus. Tant de bo que ningú no ho hagués de fer mai. Ja ho férem un temps, però n'hi ha que no se'n recorden. Mai pens demanar perdó i esper que els meus fills i els meus néts tampoc no ho facin.