Un fenomen anomenat Alfredo Urdaci

De segons quin personal un es pot esperar qualsevol cosa, més que res per allò que allà on no n'hi ha que no n'hi cerquin; ara bé, que un tal Alfredo Urdaci es despengi volent donar lliçons d'objectivitat informativa ja és el súmmum. Ara resultarà que és el que més sap d'Espanya d'això de l'objectivitat, punyeta, com si no el coneguéssim.

Hem de tenir una mica de memòria i hem de saber recordar que, des de l'any 1998, va ser el director dels serveis informatius de Televisió Espanyola, a més de presentador de la 2a edició del Telediario, la de l'hora de sopar, la bona. Durant aquest període, el sindicat Comissions Obreres (CCOO) el va denunciar sota l'acusació d'haver manipulat tota la informació sobre la vaga general del 20 de juny de l'any 2002, actuant claríssimament en favor del Govern central presidit per n'Aznar, i ho féu abans de la vaga i el mateix dia també, segons deixà meridianament clar la sentència condemnatòria. Com que Urdaci era el responsable d'aquests informatius de TVE, no li quedaren més dallonses que posar-se una mà dins la butxaca, estrènyer-se'ls, i ser l'encarregat de llegir per la petita pantalla les informacions rectificatives, segons un text pactat entre els directius de RTVE i CCOO.

Però el rebec en qüestió va tenir els nassos de llegir la rectificació informativa concertada després dels crèdits i la sintonia del final del Telediario, fer-ho aviadet i passa tu a una velocitat superior del normal, i amb l'afegitó d'aquell cèlebre, pueril i tan recordat per inusual "ce ce o o", quan es referia a Comissions Obreres. Quina barra! També la tràgica setmaneta aquella dels atemptats islamistes i el "ha sido ETA", el nostre periodista perdé tots els papers nets que li podien quedar agranant cap al Partit Popular. Va quedar ben a pler. Com una "arma de destrucció mediàtica" l'arribaren a qualificar. No li valgué de res més que per fer el ridícul.

Idò ara mateix, amb motiu d'una fregada que tingueren la locutora Ana Pastor i la portaveu i moltes més coses del PP Dolores de Cospedal en el programa Los desayunos de TVE, aquest Alfredo geni de la imparcialitat informativa s'arranca mitjançant el seu compte a Twitter defensant la Cospedal a tot carbó. La cosa va anar que la Cospedal va posar en entredit l'actual independència dels telenotícies, a la qual cosa la Pastor s'hi nega amb rotunditat assenyalant i rubricant que ara mateix els professionals de la casa treballaven en una etapa de llibertat. Que sí, que no, i ja la tenim armada. Llavors ha vingut quan l'Urdaci ha tornat a esgrimir la granera de fer net a ca seva i s'ha exclamat: "¿Libertad? Me entra una risa que me descoyunto". I continua "argumentant": "Mientras el PP se queja en público, el PSOE te decía en privado: 'sabemos en qué colegio estudian tus hijos'. El mismo que decía 'sabemos en qué colegio estudian tus hijos', controla los telediarios. Hoy hacen los telediarios, más o menos, los mismos que los hacían hace ocho años. ¿Libertad? Tócala otra vez, Sam".

És un home d'una netedat d'opinió personal impressionant. Allò que se li ha quedat dins el tinter, o dins la gorja, o una mica més avall, i que a mi i a molts d'altres ens hauria estat ben gustós poder assaborir, és el seu parer, el seu criteri sempre tan lúcid i fresc com una cama-roja sobre la imparcialitat de Telemadrid, o de la televisió autonòmica Galega, o del mateix canal 9 valencià per exemple. Jo, quines coses, ara mateix tanc els ulls i me'l veig envoltat de multitud de mosques. No em faceu dir per què.