El conseller Carles Manera esperava que els diputats fossin "conscients de la importància històrica que té per a aquestes illes" el Fons de competitivitat. Carles Manera no és un polític que es llenci a risc-a-l'aventura, perquè sap que se n'espera que els números quadrin, de forma que és improbable que fes aquesta declaració traint el sentir general del Govern. Per tant, podem preguntar-nos si confiava que els diputats socialistes al Congrés votarien a favor de la moció de CiU per reclamar l'avançament d'aquest fons, i així desembossar una situació que compromet la viabilitat econòmica de la comunitat illenca.
Si podem respondre'ns que sí, el conseller deu dur dos dies de ràbia sorda, d'ira continguda, com se sol dir, perquè els diputats illencs del Grup Socialista al Congrés han servit amb el seu vot els interessos del PSOEspañol i no els de la ciutadania d'aquesta comunitat, amb el govern d'Antich al front. Aquests pròcers mereixen ser recordats per totes les persones d'aquesta comunitat: són José Manuel Bar Cendón, Pablo Martín Peré, Miriam Muñoz Resta i María Gracia Muñoz Salvà, conegudíssims a ca seva i molt propers a tots nosaltres, i, en conseqüència, molt estimats pel poble. Això sí, la qüestió de la paritat de gènere hi és resolta matemàticament, demostrant una vegada més que, d'ineptes, n'hi pot haver onsevulla i de tota la varietat sexual que ofereixi el catàleg dels humans en aquest assumpte.
Tenim dret a preguntar-nos si el secretari general del PSIB, senyor Francesc Antich, proposarà alguna mesura disciplinària per ser aplicada als militants del partit que, amb el seu vot, han perjudicat la gent per la qual foren elegits. El fet que tenguem aquest dret no lleva que sigui una ingenuïtat o una beneitura exercir-lo. És clar que la política, tal i com l'entenen els partits d'implantació estatal i de submissió central, no gosa prioritzar els interessos territorials. I és que la defensa d'aquests interessos pot anar contra els particulars de cadascú, ja que, finalment, les llistes del PSIB-PSOE (i les del PP balear) les beneeix o les rectifica Madrid. D'aquest fet, tan elemental i aclaparador, n'han pres nota, sobretot, catalans -CiU, ER, IC- i bascos -PNB i ara Bildu-, mentre aquí encarregam a una guarda de moixos afamegats la vigilància del formatge.
Ara es veurà si la negociació amb el govern central que el president senyor Francesc Antich confirmava ahir donarà o no algun fruit, però el mal a la dignitat de la política ja està fet: no sé com no dir-ne traïció, del vot dels diputats socialistes illencs al Congrés. Fan empegueir, ells i els jerarques regionals del seu partit. Arribaran a patir de l'esquena, tant d'acotar-se i fer reverències.
Partits d'implantació estatal i de submissió central
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
En democràcia la sobirania recau en "el poble", i aquest tria uns representants perquè actuïn en nom seu on es prenen decisions que determinen l'esdevenidor col·lectiu. Una de les bases del sistema rau en el fet que es pugui votar cada un quant temps, de manera que si els representants no ho fan bé, "el poble" en pugui triar uns altres. i això en els diferents poders, que han d'estar separats.
Seria bonic tenir-ne, de democràcia.
Però només podem votar pel poder legislatiu. Els partits ens proposen que votem uns individus, però aquests, un cop escollits, només representen els seus respectius partits. i com que l'executiu surt derivat del legislatiu, si el legislatiu poc pactar un executiu, ja en endavant i per tot el període serà pres del que digui l'executiu. I ho trobem normal. Quan un partit té majoria absoluta al parlament la separació de poders virtual directament desapareix. Ni la justícia se n'escapa, doncs els seus màxims caps surten també derivats del que diu el parlament i que pacten els partits, així com el Tribunal constitucional. A espanya no se n'escapa ni la premsa majoritària, doncs les freqüències de transmissió són un monopoli estatal que adjudica a dit segons tendències cap als partits, I l'escrita és igual de tendenciosa, i no se n'amaga perquè igualment quasi ningú no llegeix i els pocs que ho fan no esperen trobar una premsa independent, si no una que els digui el que volen sentir.
Si als diaris majoritaris no els importen de fet doncs els seus lectors (sinò seguir la tendència que pertoca i mantenir les subvencions o distribució publicitària), ni als diputats els seus electors, i tot plegat acaba sent un bipartidisme com el de canovas i sagasta, amb una vetusta constitució intocable on no hi cabem si no som castellans, si sent tot això així ja ens està bé tenim el que ens mereixem.
Anar minvant mentre ens diuen que és la camisa que creix.
ENDOGÀMIA AGABELLADORA. Fa igual sigui el partit que sigui, el PP presenta
el mateix aspecte que el PSOE, respecte an els diputats, tots són totalment
desconeguts. No només a Balears, ès a totes les circumscripcions del Estat.
Són llinatges escassos estadísticament.
Si se fa un llistat a l'estil de "Who is Who" de tots els càrrecs polítics, judicials,
econòmics, financers, hotelers, etc. de Balears tendrem una espècie de clan o tribu,
o una espècie de secta maçonica, que formen una endogàmia.
A Balears no passaran de 300 individus i a l'Estat 15.000 individus.
Aquesta endogàmia ès nòmada principalment per la part femenina.
Ès difícil seguir o säbre per exemple quines eren les mares,
les àvies maternes, les besàvies maternes, les rebesàvies maternes, etc.
den Franco Bahamonde, Rodríguez Zapatero, Bar Cendón, Martín Peré,
Muñoz Resta, Muñoz Salvá, Rajoy, Santiago Carrillo, González Márquez,
jutge Castro, Antich, Bauzá, etc. etc. però ben segur que són de la
mateixa branca.
La recomació seria evitar la ENDOGÀMIA AGABELLADORA.
Votar bipartidisme espanyol és votar delegats de Madrit i diputats pitjabotons del que dicten les ordres de Madrit.
Així les Illes Balears no poden anar endavant en la defensa dels interessos propis.
A la Vila, això són diputats de capada-
Perdoni, MJ, però avui dia els llinatges no són garantia de res: ni els llinatges mallorquins ni els externs. No és per aquí que arribarem al fons de la qüestió.
Algú n'ha sentit parlar d'aquests diputats durant aquests quatre anys?
Són diputats pitjabotons. I si pitjassin els botons a favor dels qui els ha votat, encara!; però, és que els pitgen en contra.
Polítics d'aquesta mena als Estats Units estarien morts, políticament parlant. Allà és inconcebible que un diputat o un senador d'un estat voti en contra dels interessos d'aquest estat (aquí l'equivalent és la comunitat autònoma).
I amb aquests llinatges (i tot el que suposen), què n'esperàveu? Si aquesta gent deu dur a Mallorca com a molt trenta anys !!
Ara em podeu dir xenòfob i racista, però els resultats no menteixen. Cadascú a ca seva !!! I molt manco venir aquí a comandar-nos,
El Broquil s' està florint, Tu ja m' enteeeeeeeeeens Raimon ( cantautor) Aixi el dia de demà eixe poble cridarààààààà s' acabat el bròquil Tu ja m' entens !!! S' ha acabat el bròquil FINANÇAMENT AUTONOMIC JUST JA
XiscoooooAntichXiscooooooo, CarlesssssssssManeraaaaaaaaaa
EL BROQUIL ESTA FLORIT
EL 22 TSUNAMI D'AIGUA BLAVA...sirablauuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
quesilounoquesilotroquesilodemasallaquesiyotengorazonqueinjustoconlobienquelohemoshechotodoblablaquesipatatinquesipatan
EL 22 AFEITADO EN SECO A LA PAPELETA, EL MEJOR APURADO