Madeleine Pagès (1915)

La primavera d'aquell segon any de la Primera Guerra Mundial o com també es deia, Gran Guerra Europea, Guillaume Apollinaire començava un llarg idil·li epistolar amb una al·lota oranesa que casualment havia conegut en el tren que anava de Niça a Marsella. El mes d'agost del mateix any seria acceptat Apollinaire per la senyora Pagès com a promès de la seva filla. El poeta passà unes curtes vacances a Orà a final del 1915 i començament del 1916, però les circumstàncies impediren que s'hi casàs. El març de 1916 era greument ferit i l'operaven amb una trepanació. Des de llavors i després de dues-centes cartes, la relació es trencava. Es probable que aquella musa que tants versos inspirà fos d'ascendència catalana o balear. El nostre filòleg Francesc de Borja Moll registra aquest llinatge com a típicament català amb les seves variants Paigès i Pachés. Ja és sabut que moltes famílies balears, principalment menorquines, emigraren en el segle XIX a l'Algèria francesa i Orà n'era una de les ciutats receptores. Apollinaire afegia al text de les seves cartes alguns poemes, obsequi a la seva enamorada, on no mancaven continguts eròtics. És el cas del poema que titulà Les nou portes del teu cos, quelcom força explícit.

En aquesta composició i una altra que es diu El segon poema secret, Apollinaire hi explora amb desbordada imaginació el cos femení. De fet, Apollinaire ens deixa la visió del cos de la seva al·lota com només un artista ho sap fer, sense caure en la vulgaritat o la grolleria. Poeta polèmic, incomformista, demostrà ser capaç de les més espectaculars innovacions formals, alhora que s'expressava amb tonalitats senzilles i emotives. Wilhelm Apollinaris de Kostrowitzky havia nascut a Roma el 26 d'agost de 1880 i era fill de la relació sentimental entre una aristòcrata polonesa i un militar italià. Una segona versió, tan versemblant com la primera i que anà en veu baixa pertot arreu, el feia fill del que era aleshores bisbe de Mònaco, monsenyor Theuret. Adquirí, tanmateix, nacionalitat francesa i es va fer dir Guillaume Apollinaire. La seva mare, aventurera, el va dur amunt i avall i l'educà a Mònaco i al sud de França. El 1899 s'instal·laven a París i el 1901 treballava com a preceptor a Alemanya. Després durant la guerra el poeta va patir una gran transformació. De sobte, el bohemi parisenc, esdevenia un fanàtic patriota i cantava l'honor i el deure militar. Era el pur xovinista francès. Aleshores el seu prestigi i la seva influència arribaren a un punt molt alt. Somniava en un humanisme basat en el coneixement del passat i un enteniment total entre la poesia i la ciència. Afeblit per les seves ferides de guerra i víctima de la grip moria a París el 9 de novembre de 1918.