algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 15°
15°

Allò que “volem tots”

En bona part el missatge d'aquesta campanya es pot resumir en el desig de canvi. La majoria de partits estan a favor de canviar, de transformar el país, de corregir-lo i de donar-li aquella fesomia que es mereix. L'aposta pel canvi és un genèric, una forma d'explicar que les coses no han anat bé o no van bé. Uns pretenen continuar amb els canvis, precisament perquè els mals vénen d'enrere, i els altres juguen fort a canviar allò que consideren que no funciona en el present. Tanmateix, aquesta manera d'explicar la realitat també conté la seva pròpia trampa, precisament perquè dar lo canvi a algú significa fer-ne burla i pendre lo canvi significa deixar-se enganyar. L'electorat no està disposat a deixar-se enganar i segurament no s'acaba de fiar d'aquest compromís tan taxatiu a favor de la transformació.

Sembla com si tothom volgués canviar, com si tothom estigués convençut que les coses no van bé i que cal transformar el país de dalt a baix, qüestionant-ne profundament fins i tot les estructures. De fet, si hom observa la cartelleria d'aquestes eleccions, hom té la sensació de contemplar rostres tristos. És el posat de la majoria, fins i tot dels aspirants, que en aquests casos sempre tenen menys a perdre i poden jugar a ser més desafiants. Els fotogrames de la campanya expressen la profunditat dels canvis que es pretenen fer, transformacions epidèrmiques en la majoria de casos, de maquillatge, conscients que els temps no són propicis. En situacions com l'actual, crec que només hi ha un camí, és a dir, no mostrar excessivament les dents, riure poc i anar per feina. Prefiriria trobar-me amb candidats disposats a exercir com a enemics del poble, seguint la metàfora utilitzada en l'obra de Gibsen.

Consider que té més mèrit apostar pels principis i les mesures antipopulars, abans que aparèixer com un buda feliç, amb posat conformista i convençut d'anar bé. En línies generals, la gestió pública no és bona; el compte de resultats de l'Administració és molt inferior als balanços negatius de l'empresa privada i, per això, allò que espera un canvi en profunditat és el sistema administratiu mateix, començant per l'Administració europea i continuant amb la de l'Estat. Tots ells i tots nosaltres per ventura no pensam igual i no aspiram exactament als mateixos canvis, de la mateixa manera que no tots aspiram a ocupar allò que alguns denominen el centre. Aquesta campanya perdrà una oportunitat única, farà malbé la perspectiva agonística dels principis, de l'ètica social i política.

A les Balears, hem tingut una oportunitat extraordinària per explicar moral social i haurem fet malbé una ocasió extraordinària per distingir allò que haurien de ser els principis i les conviccions de la majoria, diferenciar-ho "d'allò que volen tots", aquests tots que formen la xarxa centenària i invisible que ha governat el carrer, la consciència i l'estómac de molts illencs, sobretot de tots aquells que consideren més còmode apostar per aquells que sempre han defensat una moral social selectiva. Sortosament, aquest pensament no és compartit per tothom, i esperem que tots siguin pocs, com tots els que cabien en un biscúter, un cotxe que també va ser profundament popular.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.