A la nostra petita terra i a tots els regnes de la Península ha deixat de ser primavera, com al camp de Son Munar a Montuïri. Les flors al bou de la testosterona espanyolista no li varen durar res, no sigui cosa que s'hi acostumi i acabem amb un brau amanerat. Ara les coses tornen a ser com sempre, de negre i amb una repassada malfeta, a corre-cuita. Amb una setmana hem passat de l'acte de pintada amb banderes i consignes nacionals a les flors a la repintada, passant pel penediment i les excuses del senador popular Huguet. I és que només faltaria que ara que freguen la majoria absoluta la cosa es desmani i comencin a lluir el llautó. Que una cosa és ser un liberal de centredretes i l'altra és anar de la mà de la caverna a trepitjar el sembrat per pintar els testicles de negre a la icona de l'espanyolisme ranci.

Sense deixar la testosterona, en aquest cas del món mundial lliure i democràtic, aquesta setmana el delinqüent més cercat del planeta, Bin Laden, ens ha deixat per obra i gràcia de l'efectiva i letal CIA. Ni detenció, ni judici, ni enterrament, ni traves burocràtiques de l'estat de dret: Bin Laden roman al fons d'un mar desconegut. Una acció made in USA, tan eficaç i a la vegada tan poc ètica... Sumida en les meves contradiccions, una cridada del CIS em demana per la meva intenció de vot a l'Ajuntament de Palma. Les respostes possibles s'estableixen únicament entre PSOE i PP, entre Aina Calvo i Mateu Isern. Com a pèssima enquestada que som hi insistesc, com es computen les altres opcions polítiques? La resposta és clara, tot allò que no estigui en el bipartidisme és no ho sap/ no contesta. Després de l'aclariment, les preguntes són les bàsiques: qui creu que guanyarà, què li sembla la gestió actual, què va votar fa quatre anys i què pensa fer d'aquí a dues setmanes. Això sí que és anar per feina. Amb sondejos d'aquesta mena després surt el que surt: l'obvietat del guany de la dreta i el vaticini/loteria de la majoria absoluta.

La resta d'enquestes també se sumen a la festa pepera mentre que el seu líder, també conegut com con lo cual, crida a la calma. A Bauzá el prudent li fa por confiar-se i que el seu electorat dòcil i fidel quedi a casa i s'estimi més no ser còmplice del repartiment del botí. Per això el futur llogater del Consolat continuarà explicant un programa que sap que no podrà dur a terme, igual que fan els seus col·legues aspirants també a llogaters. Lliure elecció de centre escolar, energies renovables, autovies a la carta, tant és si després ningú no ho compleix, el vot ja s'ha emès i no es pot tornar enrere. Alguns asseguren que això és el joc de la política però nosaltres, la majoria silenciosa, la que calla i nomé a vegades s'indigna, sabem que això de joc no té res: això no és més que un frau.