Aprenent en la Fórmula 1

No som gaire afeccionat a la Fórmula 1, però he de reconèixer que ens planteja qüestions interessants, sobre el periodisme esportiu i sobre l'univers en general, com ara (i són exemples d'ahir, de la retransmissió per la 6 de la carrera des d'Istanbul): "són molt, vint-i-dos segons?", o: "és obligatori animar el pilot de la teva nacionalitat?". Encara que a mi em té més intrigat si la Federació Internacional d'Automobilisme (o qui) fa obligatori que la sortida de la cursa es faci entre multitud de dones espaterrants, i que l'entrada dels guanyadors a la zona del podi es faci enmig d'un passadís de jovenetes en calçons (molt) curts.

També reconec que, a més de la retransmissió, a la roda de premsa posterior, que comparteixen els que abans hi han competit, aprens coses d'allò més interessant, com el que hi digué ahir el guanyador, Sebastian Vettel: "Evidentment, has de tenir els pneumàtics amb tu", o el segon, Mark Webber: "La sortida no ha estat fàcil, però tampoc no ha estat la fi del món", o el tercer, Fernando Alonso: "Lluitar amb Red Bull enguany és molt difícil" (que em recordà el que va dir fa poc Mourinho: "No podem lluitar contra la Unicef").