algo de nubes
  • Màx: 20.4°
  • Mín: 13.1°
20°

Lluny o més lluny?

Ha començat la campanya electoral i els ciutadans estan preocupats, la majoria sense trobar la manera de sentir-se ocupats en aquest trajecte emocional de captació del vot. Molts es mantenen lluny, es fan enfora o se senten com si tot s'allunyés més del compte, més d'una hora enfora d'allò que són realment els problemes que ens mantenen ocupats. Molts altres, també fan com si s'ho miressin d'enfora, debaten, discuteixen i demostren que això de la política ens afecta directament i que cal combatre, talment si visquéssim atrinxerats. La política no és la gestió de les institucions, no es pot confondre amb els debats públics ni amb les problemàtiques publicades a diari. La política està directament relacionada amb les conviccions, amb les idees i amb la manera com cada individu conjuga les dificultats amb els principis. La idea general que tenim instal·lada sobre la política òbviament no és atractiva, però també estam convençuts que patim una circumstància de fluixedat de conviccions.

Discutim, defensam idees i confrontam sovint de forma irada, però en realitat tot això no serveix per anar més lluny, per avançar, per foradar aquest magma on estam instal·lats. Dedicam massa temps a debats innecessaris, sense substància; estam enredats amb problemàtiques poc originals, miserables i sense cap possibilidat de contemplar un futur diferent. Sabem que en cada convocatòria electoral ens hi jugam molt. Gairebé aquesta frase forma part dels tòpics que configuren el protocol dels partits. Tots ens hi jugam molt aquestes eleccions pròximes, del 22 de maig, però passi el que passi allò més important és la necessitat de canviar la tendència, canviar la rutina, sortir d'aquesta vulgaritat i creure que la campanya també es pot fer en silenci, amb imatges simbòliques que anticipin allò que esperam. Si aquests quinze dies es caracteritzen pel soroll, pels debats estèrils, per les rodes de premsa més o menys cridaneres, si apostam per continuar amb els models del passat difícilment podem anar més lluny del que hem anat fins ara. Si és així, segurament només podem aspirar a allunyar encara més tothom, malgrat que la sensació és que mai no havíem tingut tants mitjans ni tants instruments per participar.

La campanya és un indicador, un senyal, una guia que ens avança allò que serà el lloc d'arribada. La campanya és un tast d'allò que serà el menú que estam a punt de degustar. I en aquesta campanya i en el seu entorn també hi ha molt bones notícies. El Tribunal Constitucional ha aparegut, excepcionalment, com a constitucional, obert i just. Els resultats en les eleccions al Parlament d'Escòcia, amb la victòria del Partit Nacional Escocès, també representen una altra referència emocionalment positiva. El camí de la independència i el debat sobre les singularitats ara són més reals que mai. La campanya també és el moment per plantejar i per començar a treballar en tot allò que sembla impossible. Si no aspiram a anar més lluny, finalment quedam allunyats, retuts, expulsats i criminalitzats pels sistemes que viuen aferrats al realisme de les coses petites i del dia a dia.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.