Anomenaven tradicionalment així la pesta bubònica a causa de procedir moltes vegades dels països orientals. Produïa una gran mortaldat. La pesta ganglionar o bubònica es caracteritza per molta febre, prostració, infart dels ganglis limfàtics de la zona, generalment inguinal, i gran feblesa. Els bubons supuren i s'ulceren. Les pestes antigues eren bubòniques en un vuitanta per cent. Però Robert Koch, en aquells primers anys del segle XX, quatre abans de la seva mort, demostrava que la plaga bubònica es transmetia mitjançant un poll que infecta les rates. Nascut a Clausthal-Zellerfeld, Hannover, Baixa Saxònia, el 1843, dins una família nombrosa de dotze germans, obtingué el seu títol de medicina als vint-i-tres anys, amb qualificació "cum laude", a la universitat de Gotinga. Atret pel tema de les malalties tropicals, va dur, primer, una vida un tant aventurera. Volia explorar terres ignotes: Àfrica, Àsia, Oceania... Somnis de jovent! Llavors, fou metge militar de l'Exèrcit prussià, en la guerra contra els francesos.

Després fou metge rural, a la regió de Silèsia, en un poblet a prop de Breslau. De sobte, una epidèmia que exterminà bona part del ramat de la zona el despertà de tanta curolla i li féu descobrir la veritable vocació. L'estudi dels bacils causants de les pestes, com era aleshores el carboncle que, atacant els animals, es transmetia a l'home i en la majoria dels casos podia ser mortal. Aquestes infeccions carboncloses preocuparen Koch i, a força d'incansable investigació, aconseguí aïllar el bacil que rebria el seu nom. Els seus treballs i conclusions el dugueren al concepte d'especifitat, regulat pels famosos postulats: el germen ha d'estar invariablement present, ha d'esser capaç de conreu fora del cos, i ha de produir malaltia si s'injecta a un animal sa.

Era el 1876 i Koch pogué seguir el cicle complet de vida d'un d'aquells bacteris i estudiar mètodes per a formar espores resistents. Gaudint d'una fama de cada cop més gran, Koch es traslladà a Berlín i desenvolupà dos punts tècnics que serien molt importants. Primer utilitzaren tintes d'anilina per a tenyir els bacteris, que són semitransparents. Després, per a cultivar-los. emprà gelatina en forma de gel, el complex hidrat de carboni agar-agar obtingut de les algues. El 1883 anà a Àsia a estudiar la pesta bubònica i el còlera, i a l'Àfrica la malaltia de la son, i assenyalà nous mètodes per al control d'aquestes malalties. Un any abans havia descobert el bacil que produeix la tuberculosi, i després, com ja hem dit, el micrococus tetragen i el vibrió colèric. Obtingué el premi Nobel el 1905.