República, ètica i cultura

L'abril del trenta-set, amb el feixisme atalaiant Madrid des de la Ciutat Universitària, el ministeri espanyol d'Instrucció Pública publicava un cartell amb l'eslògan següent: "La cultura al servicio del pueblo". I per tal de tapar la boca als escèptics, explicava amb tots els ets i uts què feia el govern espanyol, per la cultura: "En 1937 se dedican 5 millones de pesetas para que los hijos de los combatientes antifascistas puedan estudiar en universidades y escuelas técnicas". I era igualment explícit en aquest altre, signat per Fernando Briones: "Guerra al analfabetismo. El gobierno antifascista, en 1937, ha presupostado 10 millones de pesetas para combatirlo". Un altre cartell, també del mateix any: "Miliciano de la cultura intensifica tu labor: el ejército del pueblo ha de estar compuesto de hombres que no sean solamente valientes, sino que sean cultos".

Continuo: "'Guerra implacable al analfabetismo! Maestros, profesores, personas amantes de la cultura: participad en el servicio de Lucha contra el Analfabetismo". Un altre: "El obrero ignorante forja sus propias cadenas. Sindicatos obreros: que no haya un solo analfabeto en vuestras filas". La majoria d'aquests cartells són d'autor anònim. Alguns van signats. Con aquest, que signa Babiano, un socialista madrileny: "La cultura es un arma más para combatir al fascismo". I en el dibuix apareix un soldat avançant, però en comptes de fusell porta un llibre. Els llibres, la cultura, varen ésser una obsessió per a la República, tant en temps de pau com de guerra. En ressenyo dos més, de cartells: "Enseña a leer a tu compañero". "El que sabe leer puede ser mejor soldado". I un de Wila, el valencià Vicenç Vila Gimeno: "El analfabetismo ciega el espíritu. Soldado, instrúyete". No cal dir que tots aquests cartells varen ésser editats a Madrid. Però la producció, a Barcelona, no era inferior.

En el cartell de la Fira del Llibre de 1937, celebrada els primers dies de juny, s'hi veuen un fusell i un llibre obert amb aquesta llegenda: "Cada ciutadà, un llibre per als germans del front". La República, tant la catalana com l'espanyola, associaven cultura amb llibertat. Hi ha un cartell força significatiu, d'autor anònim, en el qual es reprodueix, a la part superior, una llarga citació de Companys que acaba dient "no podria viure sense llibertat". I a la part inferior, una altra, de Negrín, referida a Catalunya: "No ha sido hecha ella ni sus hijos para la servidumbre colonial". Contrasta, aquest cartell, amb un de publicat l'any trenta-vuit, en el qual es reprodueix una primera plana del diari Unidad, portaveu de la Falange de Donostia -que entre els col·laboradors habituals comptava amb Eugeni d'Ors-, emmarcat per l'exclamació següent: "Catalans, Catalunya!". I en lletra més petita, però llegidora, la notícia que portava l'exemplar del divendres, 7 de gener de 1938: "A José Juan Jubert, 100 pesetas, y a Javier Gibert Porrera, 100 pesetas, por hablar en catalán de mesa a mesa, en el comedor de un hotel. San Sebastián, 6 enero de 1938.

II Año Triunfal". No té res a veure, aquest cartell, amb l'obsessió per la cultura dels republicans; però és evident que la cultura, si no ens fa lliures, ens permet comprendre el perquè de les coses. Per exemple, ens permet deduir qui es decantaria actualment, a les Illes Balears, pel missatge de Companys i Negrín, i qui voldria reduir els espais de llibertat per a obligar-nos a girar la llengua en qualsevol circumstància i moment. La República, que era un projecte de convivència exclusivament de l'esquerra, potser no hauria solucionat tots els conflictes socials que hi havia plantejats, però va ésser capaç de suscitar infinitat d'esperances. Una d'elles, la de la socialització de la cultura. Me'n parlava, fa uns dies Biel Majoral. "Amb prou feines la República va durar cinc anys -em deia-, amb un Bienni Negre enmig que va ésser sinistre, i així i tot va aconseguir revolucionar l'ensenyament. En poc temps, sorgiren tants i tants d'intel·lectuals i artistes de pes...!". Deu ésser per això que el futur -un futur que volem millorable- passa per recuperar l'esperit ètic del trenta-u.