La campanya ha començat i el dia de les eleccions ja és aquí. Si els ciutadans votassin a partir d'una anàlisi i un examen de la feina feta, Antoni Verger, el candidat de PSM-Entesa-Iniciativa, seria regidor i darrere ell encara hi entrarien un o dos regidors més. El PSM, i Nanda Ramon al capdavant de la formació a Palma, han demostrat una extraordinària capacitat per, tot i les adversitats -han estat moltes i variades-, fer front a la feina, dedicar-hi hores i hores, aconseguir resultats, no frustrar-se -com a mínim no demostrar-ho- i lluitar perquè la cultura sigui un punt clau en l'agenda política de l'Ajuntament -llàstima que només ho hagi aconseguit en alguns moments. Sigui com vulgui, seria just que la ciutadania reconegués la feina de Nanda Ramon. D'altra banda, un dels aspectes que millor han funcionat en el Govern ha estat el de la mobilitat.

S'han posat damunt la taula projectes potents i s'han començat a engegar infraestructures ben necessàries. És per totes aquestes circumstàncies que fa pena veure que algunes enquestes no reconeixen aquesta tasca i deixen el PSM al penya-segat de l'extraparlamentarisme a l'Ajuntament de Palma. Ho he dit en alguna altra ocasió: si Cort queda en mans únicament del PSOE i el PP, la ciutat i els seus ciutadans perdran un actiu, l'actiu del nacionalisme a l'Ajuntament que hi treballa per la llengua, pel patrimoni, per la cultura, pel petit comerç, pels més desfavorits, tal com ha demostrat des de fa més de vint anys.

I els qui tenen una feina encara més difícil són els de Convergència. A Pep Melià li creixen els nanets i veiem que, entre uns que s'apropen a la Lliga de Jaume Font, uns altres que volen ressuscitar UM i uns altres que se'n van a casa, el camí es fa ben difícil a Mallorca i impossible a Palma.

El panorama, però, també és complicat a Barcelona. És complicat per al PSC, immers en una batalla interna i desgastat per més de vint anys de govern municipal. Per la seva banda, Convergència i Unió es mostren prudents, però de cada dia hi va guanyant més força la idea d'un canvi de govern municipal a la ciutat de Barcelona.

En qualsevol cas, el proper maig sortirem de dubtes i serà el moment de veure com queda el panorama en l'àmbit estatal, un panorama que pot esdevenir un bolla d'oxigen per al Partit Popular i un poal d'aigua freda per al PSOE, amb vista a les properes eleccions al Congrés dels Diputats.

I allà on la cosa també és ben calenta és a Catalunya, on el Cercle de Cultura ha elaborat un manifest a favor de l'excepció cultural. El Cercle de Cultura és una estructura no orgànica integrada per persones del món de la cultura que volen expressar les seves inquietuds i opinions a manera de lobby. Un dels impulsors del Cercle va ser l'actual conseller de Cultura, Ferran Mascarell i, ara, el grup reclama al conseller i a tot el Govern de la Generalitat que, a pesar de la crisi, consideri la cultura com un sector estratègic i mantengui els pressupostos -que sempre han estat minsos- que hi dedica. D'altra banda, també reclamen que es tengui en compte que la cultura és un element generador de riquesa i de treball i que, per tant, requereix un marc jurídic que reconegui la creació de valor de la cultura i el seu pes econòmic. Finalment, reclamen una sèrie de millores en els àmbits de la transversalitat de la cultura: les empreses, els mecanismes de foment de la inversió, etc. Es tracta, en definitiva, de considerar la cultura una àrea d'atenció especial, de prioritzar, d'atendre'n els valors econòmics i socials, etc.
No sé si nosaltres som a anys llum d'aquesta situació, de manera que la crisi no hauria fet més que incrementar l'oblit cultural, però potser estaria bé començar a parlar de cultura i economia, de cultura i oci, cultura i turisme, cultura i atractivitat, cultura i generació d'oferta turística, cultura i creació de nous llocs de feina... per tal de sortir del pou de la cultura com a element prescindible que no aporta valor i que no genera riquesa.