Coure el coure i cloure

El verb coure té l'accepció de preparar un aliment mitjançant un procediment tèrmic. Encalentir, cremar. El substantiu coure es refereix, en química inorgànica, al metall que pertany al grup dels nobles, de pes atòmic 63,54 i símbol Cu. I cloure (participi passiu 'clos') és tancar. Fer que quelcom tanqui alguna cosa. Definits els conceptes, anem a la història o a les històries.

Cap allà els anys quaranta, del mil nou-cents, a Mallorca, com a la resta de l'Estat espanyol, hi havia una alarmant falta de maquinària i de material elèctric. No hi havia cable ni fil de coure. Els electricistes havien d'acudir al mercat negre, caríssim. El meu pare, Rafel Ballester, amb taller electromecànic obert a sa Pobla, però conegut a molts indrets de l'illa, havia muntat part del corrent elèctric dels germans Reus d'Andratx. A la zona de Son Carrió, de Manacor, també havia realitzat importants treballs. I, a les ben electrificades marjals pobleres, era el "mestre". En un espaios forn desmuntaven, els mossos, les bobines de fil de coure amb els aïllants, cotó i vernissos, les cremaven ben cremades, les netejaven i passaven per una filosa, per cobrir-lo de bell nou, bobinar i, amb goma i altres aïllants, deixar llest el bobinat de l'estator. El meu pare, el que feia, era coure el coure. Millor, la capa de cotó.

Ara, a coure el coure (Cu), li diuen robar uns quilòmetres de cable de coure. Les forces de seguretat, en cloure els robatoris, deixen tranquil·la la societat mallorquina. Haurien de cloure tots els lladrocinis, la pau, primer escaló del benestar social, tornarà entre els illencs gràcies als cossos de vigilància.