Recordar coses que encara no s'han viscut és un fenomen conegut com déjà vu. Es tracta d'un desordre que la ciència encara no ha pogut esbrinar i, de fet, desconeix els mecanismes que poden provocar aquesta vivència subjectiva que no pot compartir-se amb altres persones, que és fugaç per a la memòria i subtil per a la investigació mèdica.

Psicòlegs i neuròlegs consideren el déjà vu com una alteració de la memòria, com a conseqüència d'un error en el processament cerebral del temps. Els psicoanalistes pensen que és resultat dels somnis diürns deguts a fantasies inconscients. La hipòtesi hologràfica, actualment la més estesa, suposa que el cervell memoritza detalls d'una escena, els quals permeten accedir a la totalitat de la vivència recordada, segons el principi hologràfic que el tot està reflectit en cadascuna de les parts.

Hi ha persones que tenen aquesta vivència ocasional, però altres sofreixen el déjà vu crònic, és a dir, que constantment tenen la sensació d'estar recordant el present. Aquest trastorn pot provocar, fins i tot, que les persones afectades deixin de veure la televisió perquè ja saben el que hi emetran, com si n'estiguessin veient programes repetits. Quan recordam el passat, s'estableix un circuit al lòbul temporal del cervell que origina l'experiència del record, però només d'aquelles situacions que hem viscut. En el cas de les persones que pateixin déjà vu crònic, aquest circuit es troba actiu permanentment i origina memòries que encara no existeixen.

Com que és un problema greu i desconegut, els especialistes esperen que els pacients amb déjà vu crònic els ajudin a descobrir les causes cerebrals que provoquen aquests trastorns en la percepció del temps. D'aquesta manera, esperen trobar noves explicacions de la connexió entre la memòria i la consciència. Tots tenim alguna experiència que ens ve ocasionalment, com si el que estam dient o fent ja ho haguéssim experimentat abans en una època remota, com si en recordàssim les mateixes cares, objectes i circumstàncies, i saber fins i tot el que de sobte direm a continuació. Un pot saber trobar el camí per una ciutat o lloc nous sabent, al mateix temps, que no pot ser possible. El problema apareix quan aquesta experiència no ens deixa i es cronifica.

En els últims anys, el déjà vu ha estat sotmès a una seriosa investigació psicològica i neurofisiològica. La seva explicació més plausible és que el déjà vu és una anomalia de la memòria amb la sospita que una experiència s'està recordant. Potser és el resultat d'un solapament entre els sistemes neurològics responsables de la memòria a curt termini -successos que es perceben com a pertanyents al present- i els responsables de la memòria a llarg termini -successos que es perceben com a pertanyents al passat-. El resultat és que la ment inconscient percep l'entorn abans que la ment conscient. Això provoca que la mateixa consciència percebi alguna cosa que ja és a la memòria, encara que sols hi hagi un instant de diferència amb la percepció. Encara que la majoria dels somnis mai no són recordats, una persona que dorm pot presentar una gran activitat en zones cerebrals relacionades amb el procés de la memòria de llarg termini. S'ha especulat que els somnis s'originen a partir de la memòria de llarg termini, esbiaixant la memòria a curt termini. En aquest cas, el déjà vu podria posar de manifest somnis oblidats durant l'estat de vigília.

S'ha trobat una correlació clínica entre el déjà vu i trastorns com l'esquizofrènia i l'ansietat. No obstant això, l'associació patològica clàssica del déjà vu és amb l'epilèpsia originada, sobretot, al lòbul temporal. També s'ha informat que certes drogues incrementen les possibilitats d'experimentar un déjà vu. Alguns fàrmacs, quan es combinen, també poden provocar un déjà vu, com ara l'amantadina i la fenilpropanolamina, medicació molt utilitzada per alleujar els símptomes de la grip.

Els mítics Crosby, Stills, Nash & Young ens advertien, amb la seva composició dels anys setanta déjà vu, que nosaltres "hem estat tots aquí abans"; potser tenien raó: qui no ha viscut un déjà vu al llarg de la seva vida! Tothom ha experimentat el misteri del déjà vu, aquest flaix de la memòria que et fa reconèixer de tota la vida algú que acabes de conèixer, o que identifiquis un lloc encara que mai no hi hagis estat.

Però, què passaria si aquests estranys sentiments fossin realment senyals d'advertiment enviats des del passat per identificar un futur encara per revelar?? Aquest thriller d'acció que protagonitza Denzel Washington en la pel·lícula déjà vu guia l'agent que hi interpreta per resoldre un terrorífic crim. Però, a mesura que la investigació avança, apareix una intrigant història d'amor que es de- senvolupa a l'inrevés: experimenta una misteriosa connexió emocional, amb una dona del passat, que a la vegada conté la clau per aturar una catàstrofe que podria destruir el seu futur. Potser tot acaba amb un jamais vu!