Quan en George Orwell publicà el 1949 l'antitutopia 1984 va descriure fets i situacions futuribles que s'han complert i aquesta és una de les amargors del món actual; com ell avançà, els estats "moderns" han acollit fórmules totalitàries a través de dictadures com els informatius de la televisió -és a dir, la desinformació-, certes modes diabòlicament inoculades, un sistema bancari que lliga les víctimes als rems de la galera per a tota la vida i el buidat dels estats a favor dels mercaders mitjançant les privatitzacions d'organismes públics; i sobretot, han aconseguit que la ciutadania arribàs a resignar-se davant la institucionalització de la injustícia pura i dura que farceix la vida; també va ser profeta Orwell en dir que un dia el ciutadà quedaria despullat d'intimitat i que no podria fer una bufa llorina sense que immediatament ho sapigués la societat, a través, ara per ara, de Youtube, del programa de la Campos o de qualsevol de les actuals bugaderes i bugaders televisius.

Com a mostra d'aquest control, tenim el cas d'aquella parella nord-americana que practicaba sexe oral a la seva habitació, escena que fou captada per una càmera del carrer i denunciada pels veïnats, aterrits davant tanta obscenitat prohibida -és clar que allò succeí en una etapa pre Clinton. Llavors tenim les càmeres que ens capten pels carrers, caixers de bancs, establiments públics, privats i els mòbils, que, en molts de casos, també s'han convertit en ull comunitari. I el cas és que els responsables de no sé què (ja no sé a qui assenyalar), en lloc de combatre aquesta situació alienadora en començar a produir-se, com a sana filosofia, deixaren que els mercaders la rendibilitzassin llançant programes com Gran Hermano, com a glorificació de l'actitud vouyeurista, espia i controladora que tots duim a dedins. I ara el Facebook ho ha arredonit, amb la particularitat que aquest cop és el mateix ciutadà qui construeix el parany i hi entra, com un xotet, convidant els altres a exhibir-se dins d'un club de suposats amics que no ho deuen ser tant, perquè la majoria d'usuaris mai no prenen un cafè plegats per a fer una xerradeta humana.

Quan rep una d'aquestes convidades que diuen que tal persona (a qui quasi no coneixes) et convida a ser la teva amiga, penses que l'amistat és una altra cosa, comporta un lent degotar d'emocions i sentiments, amb experiències positives i, de vegades, negatives, que van consolidant -o potser minant- aquella relació; és un procés molt més meditat, agraït i transcendental que quatre fotos i cotorrejos intercanviats precipitadament mitjançant una màquina. Comunicar constantment pel simple fet de comunicar i estar enmig d'una xarxa de xerrameques, és d'una promiscuïtat insultant. És un pati de veïnats amb la roba estesa on, amb una ullada, tothom sap quins calçons blancs han comprat els altres, què cuinen i com ho paeixen, perquè allà tot està a la vista i a l'olfacte. El Facebook és la "corrala" universal.