lluvia moderada
  • Màx: 19°
  • Mín: 12°
11°

Reptes

Escric aquesta contraportada des d'un dels països emergents més potents del món i un dels pocs, juntament amb l'Índia i la Xina, on el PIB creix any rere any: el Brasil. De cada vegada més sentim que des d'Espanya se'ns convida a trencar fronteres, a sortir fora, a cercar noves oportunitats de treball als EUA, al Brasil, als Emirats Àrabs, a Alemanya fins i tot.

El Brasil, sens dubte, és una terra d'oportunitat. La nova presidenta, Dilma Rousseff, ha passat de ser guerrillera durant la dècada dels 70 a ser la setzena persona més poderosa del món, segons la revista Forbes. Una presidenta que utilitzà noms falsos -Estela, Luiza, Maria Lucia, Marina, Patrícia i Wanda- per fugir dels militars, que arribà a abandonar els seus estudis d'econòmiques a causa dels moviments estudiantils revolucionaris, que va militar com a simpatitzant a l'Organització Revolucionària Marxista, que va participar en el Comando d'Alliberament Nacional -organització que defensava la lluita armada-, que va ser detinguda, torturada, jutjada i empresonada durant tres anys... Dilma Rousseff és la primera dona que arriba a la presidència del Brasil i que ho fa en un moment ple de reptes: fer que el país continuï creixent, millorar la renda dels brasilers, superar la inflació, vetllar pel medi ambient, aconseguir augmentar-ne les exportacions, generar una bona imatge internacional durant els futurs esdeveniments esportius -Copa del món de futbol i Jocs Olímpics-, augmentar la seguretat, etc.

L'altre dia em comentava el professor Miquel Duran: "Si ara fos jove fugiria a un altre país, això no té remei". Potser la visió del professor Duran era massa catastrofista, però el que és cert i segur és que, de cada vegada més, tenim la necessitat d'obrir fronteres i cercar oportunitats de vida en altres territoris. Al mateix Rio de Janeiro molts són els empresaris mallorquins que estan invertint en el sector turístic, en habitatges, en creació d'empresa... Rio és una terra magnífica, però immensa -com tot el Brasil-, on moltes coses encara estan per fer. Rio i Brasil tenen, per exemple, menys turistes que Mallorca, però també tenen una mancança d'infraestructures de tot tipus. Ara bé, caldria fer-se la pregunta que potser no ens hem fet nosaltres: quin model de país volen els carioques? Quina manera de viure, quina filosofia de vida volen tenir? Avui mateix, dimarts, les platges de Copacabana i Ipanema són plenes, el ritme de vida és molt diferent al nostre -els 31 graus de temperatura supòs que ajuden a viure més "pausadament"-, la gent no frisa... El repte, doncs, és millorar la seva qualitat de vida, sense perdre els elements que contribueixen a mantenir aquesta qualitat més enllà de l'element econòmic.

Potser l'admiració que sents per aquest país és veure que, precisament, tenen un futur per fer. En canvi, dins la nostra societat s'ha establert la percepció que tot ja està fet, que ja hem arribat massa tard, que la nostra única aspiració pot ser continuar sobrevivint de la millor manera possible. I no dubteu que aquesta percepció és terriblement contraproduent entre les generacions més joves. La manca de reptes individuals i col·lectius, la desesperança i la minva d'inquietuds genera una societat morta. I d'aquí la necessitat de sortir cap a territoris on l'esforç, els emprenedors i la voluntat tenguin una resposta positiva. Potser aquest és el nostre gran repte: fer que les generacions més joves marquin fites de futur i assumeixen que encara hi ha molt per fer a ca nostra. Per fer front a aquest repte, però, cal una acció pública i privada contundent. Cal fer que es creïn oportunitats, que l'esforç sigui reconegut, que no hi hagi fuga de cervells... Molts de reptes que sembla que ningú no està disposat a assumir.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per MAGIC, fa mes de 13 anys

Sinceramente, no envidio para nada la vida que lleva la gente en Brasil...

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente