Aquesta setmana era un passatger amb el mòbil en marxa, això sí, sense xerrar-hi; però el del mes passat tenia un iPad 3G que sí que feia servir. Una mica abans de l'estiu va ser una passatgera que tenia una forta discussió amorosa per telèfon que no acabava malgrat que l'avió estava a punt d'enlairar-se i els insistents requeriments de l'hostessa i d'alguns passatgers... Aquests són només alguns dels incidents recents que he viscut que involucren passatgers d'avió que ignoren les instruccions clares i concises sobre la prohibició de fer servir mòbils -i, en general, qualsevol dispositiu que emeti senyals de radiofreqüència- a bord dels avions. No tenia una idea clara de l'abast d'aquesta incipient rebel·lió fins que aquests dies he llegit diverses notícies dedicades a comentar incidents similars a bord d'avions americans i que indiquen que de cada dia són més els passatgers que no creuen que, efectivament, l'ús d'aquests estris pot interferir en els instruments de l'avió i provocar accidents o, almenys, no creuen que els seus aparells puguin ser font de problemes crítics per a la seguretat de l'avió, la seva i la dels altres passatgers.

El fet és que aquest risc, el de les possibles interferències que els dispositius electrònics portàtils poden causar en els comandaments dels avions, és ben a prop de poder ser considerat com un dels anomenats riscos fantasma, és a dir aquells per als quals resulta molt difícil provar que hi hagi una autèntica relació causa-efecte. Entre els riscos fantasma més coneguts, hi ha els que vinculen problemes de salut amb l'exposició als camps electromagnètics i els que associen tumors cerebrals a les radiacions dels mòbils. El terme "fantasma" només vol dir que, per ara, no s'ha pogut demostrar la connexió, però no significa que en un futur no quedi demostrada la relació, cosa que va passar, per exemple, amb els riscos de salut associats al tabac, una demostració que, com és ben sabut, va ser molt laboriosa per mor dels forts interessos en joc per part de la indústria tabaquera.

En el cas dels avions i els mòbils, hi ha constància d'alteracions en els comandaments produïdes per les emissions dels mòbils i que, efectivament, és tècnicament possible que aquestes alteracions es produeixin per moltes i variades raons, entre les quals no hi té un paper menor el deteriorament que experimenta amb el pas del temps el blindatge protector dels quilòmetres de cables elèctrics que tenen el avions actuals. Però, en qualsevol cas, no s'ha pogut provar de forma fefaent que aquestes alteracions es puguin produir de forma sistemàtica. Diuen que, fins i tot, algunes vegades que s'ha detectat una interferència i identificat l'aparell que la produïa, els tècnics no han pogut repetir la feta. Però, malgrat les febles evidències, la sospita hi és i per això les autoritats d'aviació civil nord.americanes -les que tallen el bacallà arreu- van optar per prohibir l'ús dels dispositius electrònics que emeten senyal de radiofreqüència. En condicions normals, aquesta prohibició hauria d'haver estat cautelar fins a arribar a provar, mitjançant els experiments corresponents, l'existència o no d'una efectiva relació causa-efecte, però resulta que aquests experiments podrien no ser conclusius ni en una direcció ni en l'altra i, per afegitó, serien massa cars. Tot això, sense oblidar la resistència de molts passatgers -entre els quals em trob- a veure's sotmesos a l'infern que podria significar un caramull de passatgers parlant -cridant- a través dels seus mòbils. Sense cap casta de dubtes, és molt millor seguir amb la prohibició. I això sí, mentre duri, seguiré fent el mateix que he fet fins ara: avisar la tripulació de l'avió si veig algú fent servir un d'aquests dispositius fora d'hora: no voldria fer part d'una estadística que posàs en evidència que, efectivament, aquest no és un risc fantasma.