El preu dels símbols
El valor dels símbols és personal i intransferible. Als que els senten no se'ls acudeix posar-hi preu. No m'imagín un patriota espanyol qüestionant el preu de reproduir l'escut multicolor a cada bandera. És un símbol i, per ser-ho, no necessita del vistiplau dels economistes ni dels dissenyadors de moda: basta que sigui sentit com a tal per una comunitat. Però, curiosament, el símbols que no tenen preu pels que els senten assoleixen la qualitat de bé material i comptable pels enemics.
No parl de l'irrespectuós regidor d'Alaró que llançà a la foguera (per què sempre hi ha una foguera a mà dels intolerants?) una senyera estelada mentre milita en un partit que considera delictiva la crema de la bandera espanyola, no. Parl d'aquesta estúpida dèria per l'economia que els mesetaris pateixen arran de la introducció -limitada- de la resta de llengües de l'Estat en les sessions del Senat. Parlant de tudadissa de doblers, reconeixen que la utilització del català, basc i gallec en la Cambra alta és un símbol de l'Espanya que no els agrada i contra la qual no tenen més argument que el pecuniari. Magre i revelador.
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- Ha mort Francesc Moll i Marquès, fundador del GOB, hereu de Can Moll i editor compromès amb la llengua catalana
- Aquests són els municipis de les Balears al top 100 de demanda de lloguer
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- Una vintena de pobles de Mallorca preparen marxes nocturnes simultànies pel proper 31 de juliol
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
És vera que la llengua és un símbol i que els síombols no tenen preu, però és que la llengua és més que un símbol. És l'expressió d'una cultura, d'una filosofia de vida, d'una idiosincràsia, d'una història, d'una identitat; a més de ser un patrimoni de la humanitat. Per altra banda, tampoc s'han de creure que han fet un mul "concedint" que al Senat es pugui parlar amb altres llengües de l'estat; no és cap favor, és el normal i un dret que fa estona hauria d'haver-se respectat.