Ara toca parlar d'endeutament perquè a Madrid van escaldats amb això dels mercats. Totes les autonomies, en la seva curta existència, han gastat més que no han ingressat, i això fa que tenguin deutes pendents. El Govern de l'Estat, que té un deute sis vegades més gran que totes les autonomies juntes, ara les renya per això i les amenaça amb càstigs. Les autonomies més endeutades proporcionalment (per habitant) són: Balears, País Valencià i Catalunya. La nostra comunitat ha incrementat molt el deute per culpa de la crisi, diuen, perquè li han minvat molt els ingressos. Els informes periodístics dels mitjans contraris al PP s'han apressat a afegir que l'anterior govern va ser molt tudat i que és més culpable del deute que l'actual, perquè aleshores no hi havia crisi, i si s'endeutava era per malgastador. Tot quadra, i tots contents amb l'aclariment.

Passa, però, que aquest aclariment és fals. No compartesc gaires valors amb el PP (algun sí), i ja m'agradaria poder donar la raó a aquests informes periodístics per a desacreditar-lo, peró val més cercar altres arguments (que n'hi ha) per deixar-lo en evidència. El quid està en el dèficit fiscal: per donar els mateixos serveis als ciutadans que a altres comunitats, el nostre govern sempre ha tengut un finançament inferior. I resulta que les altres autonomies que comparteixen aquesta característica casualment són Catalunya i el País Valencià (i què més tenen en comú?). Per tant, no cal ser massa llest per comparar amb la llista del paràgraf anterior i deduir que aquestes tres comunitats (amb governs de diferents signes polítics al llarg del temps) s'han hagut d'endeutar perquè el finançament que els arribava de Madrid era deficient (inferior a la mitjana), mentre les altres s'endeutaven perquè volien (perquè probablement volien, i aconseguien, donar uns millors serveis als seus ciutadans: un ordinador per a cada alumne a les escoles d'Extremadura, per exemple).

Si el Govern central ens hagués proporcionat els mateixos recursos que a les altres comunitats per tal que els nostres estudiants poguessin tenir una escolarització de qualitat mitjana, els nostres malalts una hospitalització equivalent a la de les altres comunitats, i les nostres carreteres un manteniment com el que té la xarxa peninsular, ara, tot i haver gastat igual, no tendríem cap deute. Ni deuríem els 1.798 milions que va deixar Matas, ni els més de 4.000 que ja acumulen Antich i Manera. Observi, l'atent lector, que no he dit que quedassin aquí tots els recursos que generam; això seria equivalent a demanar que no hi hagués gens de dèficit fiscal (cosa, d'altra banda, gens insensata). No, resulta que hagués bastat una tercera part d'allò que se n'ha anat i no ha tornat (la "solidaritat") per eixugar el deute.

Moltes vegades m'he demanat com és que tant els informadors nostrats com els de mentalitat forastera gasten anàlisis sempre tòpiques i ben previsibles en la mateixa direcció. La resposta és, crec, que l'Estat i els seus altaveus difonen no només informació (i les dades solen ser certes), sinó interpretació (i ben subtilment). L'Estat no donaria mai simultàniament les dades d'endeutament i les de dèficit fiscal perquè seria massa fàcil establir una relació de causa a efecte que eximiria de culpa tots els nostres governs en relació a l'endeutament. Tal com ens arriba, però, si Matas deixà un deute molt més petit que el que dixarà Antich, tots els esforços periodístics es dirigeixen a demostrar que les coses no són com semblen: el dolent ha de ser Matas. El nacionalisme informatiu, en aquest aspecte, sempre té la guàrdia baixa (actuam abans com espanyols d'esquerres que com a nacionalistes d'aquí). Necessitam un Clinton a l'aguait que no ens deixi distreure i ens recordi constantment: "És Madrid, estúpid!".

L'error se sol covar al punt de vista. Canviar el punt de vista permet veure perfils ocults de la realitat. Al punt de vista també ens l'han inculcat des del centralisme i sovint no en som conscients. Per això, el llibre d'estil de qualsevol diari autòcton hauria de contenir una regla ben simple per als opinadors i comentaristes: "Si el teu article, traduït i adaptat, fos bo per ser publicat a un periòdic de Logronyo o Albacete, és que aquí és dolent. Torna'l a escriure".