Des que els espanyols varen ocupar Mallorca manu militari, aviat en farà 300 anys, s'hi ha anat establint una classe social dominant formada pels representants de l'Estat centralista (militars, alts funcionaris...) i per representants de la classe alta mallorquina que, temorosos de perdre l'estatus, s'intentaren adaptar a les noves circumstàncies i renunciaren a les seves arrels. Aquests, encara avui, són coneguts a Mallorca com a "botifarres" i a la resta del país els anomenen "botiflers".
A uns i als altres -després de tres segles s'han mimetitzat gairebé completament-, els molesta de manera molt especial tot allò que faci olor de mallorquinitat. A uns, perquè qualsevol vestigi de mallorquinitat els recorda que són uns ocupants, o uns colons o com vulgueu anomenar-los. Als altres, perquè qualsevol ressenya mallorquina els recorda la seva traïció.
A uns i als altres, que, hi insistim, de cada vegada són més iguals, els molesta qualsevol testimoni de mallorquinitat que romangui en peu, es digui monestir de la Real, es diguin rondalles mallorquines, es digui música tradicional o es digui llengua catalana. Es tracta de tot allò que vengueren a destruir uns i que donaren per perdut (abans d'hora) els altres i que avui, encara en peu, els recorda el seu fracàs, la seva aposta equivocada.
Ocupants i botifarres troben que Mallorca "es muy bonita", però lamenten que encara existim: "làstima de los mallorquines".
El franquisme, a Mallorca i a les Balears, només va ser el penúltim intent, per ara, d'acabar la feina de Felip V, d'exterminar-nos com a poble.
Però resulta que els mallorquins, com a poble, som mals de matar. No va poder amb nosaltres en Franco i no va poder amb no- saltres aquest aprenent de botifarra que va ser en Jaume Matas i la seva aliança amb els neocolons autoanomenats "la Nueva Mallorca", patrocinada per Pedrojota Ramírez.
Els mallorquins, fins ara, hem sabut resistir i ho continuarem fent. I cal que ho continuem fent plantant cara als intents de criminalització dels nostres sectors més combatius, de la gent que, contravenint els tòpics i caricatures que s'han fet dels mallorquins, posen la cara per tots nosaltres.
Mallorca és, encara avui i malgrat algunes excepcions evidents, una societat en xarxa, amb una majoria de gent solidària i que estima la terra. I ho dic perquè ho he comprovat amb la meva pròpia experiència.
Els qui voldrien enderrocar el nostre patrimoni, destruir el nostre paisatge, exterminar la nostra cultura i llengua, espoliar la nostra riquesa i reescriure la nostra història, han posat, com ja era previsible, en el punt de mira del seu arsenal mediàtic, policial i judicial els més valents dels nostres. La maquinària de la criminalització està en marxa i, si els féssim cas, acabaríem pensant que a Kennedy el va matar un mallorquí.
Ha arribat l'hora de respondre'ls amb unitat, astúcia i intel·ligència.
Ja fa un any i mig que vaig escriure una columna d'opinió en la qual parlava de la necessitat de posar en marxa "qualque tipus d'organisme que treballi específicament en la defensa dels drets civils dels mallorquins: un organisme que, en la línia de la feina que fa Amnistia Internacional, ofereixi seguretat i protecció als mallorquins".
Crec que, més enllà de retòriques més o manco revolucionàries i més enllà de matisos ideològics, és el moment de prendre consciència que la maquinària mediàtica, policial i judicial espanyola ha començat la cacera de mallorquins compromesos amb el país. I si ens posam a discutir si els seus cans són llebrers o raters,, ens escorxaran de viu en viu.
A Kennedy el va matar un mallorquí
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
Quina força de resistència, i d'integració dels qui vénen de fora, que té la cultura catalana que va predominar i és molt més viva que l'occitana després de més de 1.000 anys a la Catalunya continental i de devers 800 a la Catalunya insular.
@JM:
Era de noche y, sin embargo, llovía
Segun los argumentos "Pancat" mallorca es catalana, porque fue repoblada por catalanes.
Bajo el mismo argumento, Cataluña es occitana porque fue repoblada por occitanos en dos ocasiones.
En la repoblacion de mallorca participaron mas occitanos que catalanes.
Por tanto mallorca es occitana
Primero de todo felicitarle, observo qu la ocb (pagana por la generalitat principalmente) os estais adaptando a los nuevos tiempos. Ya no usais la palabra catalan o catalunya diez veces en cada frase. Sabeis que eso de adjetivar a todo lo mallorquin como catalan, no es aceltado ni por la mayoria de pancatalanistas isleños.
Tomeu sabes que Mas no os va a poder seguir pagando vuestras nominas e intentais acercaros al pueblo mallorquin, disimulando vuestro proposito catalanizador.
Sabes perfectamente de lo que hablo porque no compartes con nosotros las encuestas al respecto?
Habeis estado a punto de acabar con la cultura propia de baleares. Este pueblo es sabio y os ha dado la espald. A ver q tal te va con el regionalismo menos subvencionado.
Merci!
"Els Pedrojotes engominats i els timbalers del Bruc d'americana amb camisa sense corbata sou les dues cares d'una mateixa moneda."
Deniroh:
Els maltractadors i les dones maltractades ¿són les dues cares d'una mateixa moneda?
Farts del provocador "enséñame tu DNI que pone España" és comprensible que n'hi hagi que, desesperats, acudesquin al políticament incorrecte "ves-te'n a ca teva, immigrant". Seria interessant que poguéssim llegir més anàlisis dedicades als provocadors que no als que són objecte de provocació.
Mirin, en la meva primera intervenció, nomes volia fer notar alguns elements implícits en la dialèctica de l'article al que acompanya aquest fòrum. En la segona responia a una pregunta directa i en la tercera a un atac també directe i entenc que inapropiat respecte els termes en els que pretenia ressituar el debat. No pretenia ridiculitzar cap plantejament, per molt que el recurs a la ironia en qualque moment ho hagi pogut fer semblar. No sóc antinacionalista, ni neutral, ni cosmopolita, ni progre, ni òbviament em puc imaginar alineat amb el senyor Delgado ni amb l'UPD sense sentir quelcom semblant a la nàusea. Ara bé, ser-ho o alinear-me, tampoc invalidaria els arguments. Fa vint anys que imparteixo classes de català i en català en llocs impensables en els que molts de nacionalistes mai entrarien per por a embrutar-se la insígnia lluent a l'americana de la institució que els sustenta amb fons públics. Això darrer, res diu en favor de les meves tesis, igual que la desqualificació personal a que se m'ha sotmès tampoc res diu en contra d'elles. Són dos models de fal·làcia coneguts com ad verecundiam i ad hominem respectivament. Una cosa que mai deixa de sorprendre'm de molts d'independentistes, és la incapacitat d'acceptar precisament la possibilitat de la independència del pensament, i en quant es qüestiona una sola part del seu discurs hermètic necessiten identificar el seu detractor amb algun subconjunt del monstre opressor en alguna de les seves variants i escupen a la cara el "fatxa", "espanyolista" o coses pitjors, (mai m'havien dit encara "pseudouniversalista"). Dit això, per favor, si seguim amb la discussió, (que entenc que afortunadament s'ha redirigit i ha superat la barrera infame del "ves-te'n a ca teva, immigrant" o "enséñame tu DNI que pone España"), pregaria tractin de no rebatre els raonaments, meus o d'un altre, apel·lant a classificacions pejoratives de la condició o posicionament del seu autor, perquè siguin certes o inventades, res tenen a veure amb la validesa o no dels arguments.
I tornant al debat, coincideixo amb la majoria de precisions de "Espanya no existeix". Mai se'm passaria pel cap negar els atacs històrics des de els diferents models de política d'Estat patits per la llengua i la cultura catalanes. Són evidents. Què pretenen descobrir amb això? Que els Estats són institucions opressores i centralitzades? Es clar que ho són, aquí i en la Xina Popular, que diria aquell. Benvinguts a la història moderna.
Però alinear en una espècie de contínuum històric Olivares, Felip V i Franco em sembla poc menys que una llicència literària en un relat històric fabulat a conveniència. Igualment, alinear-se amb els "pobles oprimits" i equiparar-se així a palestins o saharauis és un exercici de cinisme insà i immoral. L'article parla literalment de "cacera de mallorquins", "extermini cultural" i que ens "escorxaran vius". Observin que la solució proposada a l'extermini, la cacera i l'escorxament és la "creació de qualque tipus d'organisme" semblant a Amnistia Internacional. Per favor, senyors...dignitat i vergonya, cavallers. Quan deman rigor intel·lectual i periodístic em refereixo a detalls com aquest. És clar que hi ha altres formes de nacionalisme una mica més respectuoses amb el sentit comú que no necessiten jugar a sentir-se "guerrilleros en Sierra Madre" o presentar-se com a jueus en un camp d'extermini. Això és el que jo pretenia fer notar, res més.
Bemvolgut Deniroh
Més enllà de la idoneïtat o no del lèxic l'article de Martí, hi ha uns aspectes que vosté no analitza i que són claus per entendre tota aquesta polèmica. Encara que em sembla molt bé el que vostè diu que la llengua ha d'estar viva perquè la gent la usi i crei amb ella, no tenc cap dubte de que en efecte, existeix des de fa segles una premeditació per part de no pocs polítics i dirigents de liquidar tota quanta cultura es faci en llengua catalana. Com a mínim, fer que el castellà sigui la lengua de todos i la nostra, tan sols la nostra. Allò que el senyor Delgado entén per bilingüisme... I que quedi clar, el darrer que vull és que la llengua sigui meva o nostra...
Darrera això, hi rau la idea d'Espanya i de l'ideal primigeni del nacionalisme, crear societats culturalment homogènies i centralitzades seguint l'ideal francès d' "igualtat". Bàsicament els pilars de l'actual discurs de Savater i la UPD.
Existeixen però com sap altres models de nacionalisme i encara que la consciència i la identitat siguin individuals, es poden basar sense cap problema, com de fet ho fan, en elements col·lectius siguin els parlants o coneixedors d'una llengua siguin els membres d'una tribu urbana de gòtics pintats de negre.
" ...el nostre deure, el deure que hauriem de tenir tots els mallorquins"
" ...defensa de les identitats dels pobles"
" ... vol formar part del nostre poble"
" ... el nostre deure"
" ...els nostres símbols"
" ... la nostra història"
La primera etapa va del final del segle XV al 1626, quan la població del Principat de
Catalunya es més que dobla (creixença de 111,6%) bàsicament gràcies a aquesta
immigració. És una època de recuperació demogràfica després de les crisis
epidèmiques, bèl·liques i socials de la baixa edat mitjana. Podem subdividir aquesta
etapa en dos períodes ben diferent"""
Esta es la tercera migracion masiva occitana.
La, lengua, cultura y"" raza"" vienen de occitania