No he vist mai a El club de la comèdia i similars un monòleg alhora tan divertit i crític com aquest de Wanda Sykes a l'Stand Up Comedy (ahir, al canal 7 del D+): comença dient que la gent es queixa per l'intervencionisme de les directives mèdiques, però que ella hi confia molt més que en la seva família ("Aquests bergants em desconnectarien a la mínima...!"), i després demana que, arribat el moment, vol donar tots els òrgans (aplaudiments) i que la resta la cremin "i llencin les cendres sobre Halle Berry" (rememorant allò de Groucho: "Quan mori vull que m'incinerin, i no s'oblidin de donar el 10% de les cendres al meu agent artístic!"). "I a qui li toqui el meu fetge -afegeix WS-, que Déu l'ajudi!".

Els aplaudiments que acompanyen Wanda Sykes (una de les 25 persones més divertides dels Estats Units, segons l'Entertainment Weekly) quan critica, dins del monòleg còmic, el sistema educatiu dels seu país i la negativa de la gent a acceptar el sistema mètric ("No cal córrer: només ho estam pensant des del 1875!") fan palès que això que Rajoy anomenaria "el nord-americà normal" està de part seva (per això els republicans la consideren una més dels "bufons d'Obama").