La primera notícia que vaig tenir d'aquella multa de trànsit va venir de la mà d'una telefonada d'una empresa dedicada a recórrer aquesta casta d'infraccions. Tot i que em va encuriosir la telefonada, no li vaig fer gaire cas, atès que no havia rebut cap altra notificació, ni la que t'haurien de fer en mà en el moment de fer la infracció o, alternativament, la posterior feta per carta o per missatger.

Així mateix vaig demanar als altres possibles conductors de casa si tenien constància què podien haver estat multats i, com que cap d'ells no es va donar per al·ludit, vaig optar per desentendre'm completament de l'afer. Dies més tard vaig rebre una segona telefonada sobre el tema, d'una altra empresa dedicada a les mateixes tasques que la primera. Aquesta vegada vaig demanar més detalls de la feta, especialment, com sabien que m'havien multat i com havien aconseguit les meves dades. La resposta va ser simple i contundent: estaven publicades al butlletí oficial de les Illes Balears.

Vaig pensar que per alguna raó inescrutable, la notificació s'hauria perdut en algun lloc entre l'Ajuntament i ca meva, perquè les dades personals que sortien en el llistat del butlletí eren exactament les meves: nom, dni, domicili i matrícula del cotxe. Però no, no s'havia perdut ja que pocs dies després va arribar, finalment la notificació, la qual cosa volia dir que havien publicat les meves dades al butlletí en tant que il·localitzable, abans que haguessin intentat justament trobar-me i notificar-me la infracció.

La veritat és que podria arribar a acceptar veure les meves dades exposades públicament com a infractor, sempre que fos efectivament il·localitzable, però no era el cas i, a més, la feta tenia l'afegitó que, en aquell cas, ni tans sols jo era el culpable ja que, en el moment de la infracció, el cotxe el conduïa una altra persona. Ràpidament em va venir al cap la pomposa llei de protecció de dades personals (LOPD), ja que era ben obvi que aquell procediment vulnerava -i de quina manera!- la meva privacitat: sense cap raó que ho pogués justificar, les meves dades més personals havien estat exposades en un butlletí oficial i, a més, m'atribuïen erròniament la condició d'infractor d'una llei.

Poca broma! Era clar que la dependència municipal corresponent havia comès un error difícilment justificable com era publicar, per mor d'una multa, les dades d'un ciutadà com si aquest fos il·localitzable, independentment de si s'havia completat o no el procediment ordinari de notificació personal, és a dir havia vulnerat la LOPD. És així que ho vaig comentar a alguns missers amics meus i, tot i que donaren per bons els meus arguments, m'aconsellaren que me n'oblidés, cosa que vaig fer.

Però aquesta setmana he sabut d'una història relacionada encara més greu: un conductor que, tot i haver pagat la multa pràcticament immediatament, les seves dades també varen ser exposades en el butlletí. Sembla que aquest ciutadà i jo no tenim els mateixos amics missers o que es va enfadar molt més, perquè ell sí va interposar una denúncia a l'Agencia Española de Protección de Datos, la qual va iniciar la corresponent investigació. El serveis de l'Ajuntament de Palma s'han justificat amb la sabuda excusa d'un error informàtic a causa de -més o menys- l'extraordinari zel del robot -programa destinat a automatitzar unes determinades tasques- encarregat d'enviar a publicar els infractors il·localitzables i, el que és més terrible, l'agència ho ha donat per bo, s'ha limitat a una estiradeta d'orelles i demanar que ho arreglin, sense entrar a veure fins on arriba el zel d'aquest robot.

Dit altrament, des del punt de vista de l'efectivitat i conseqüències, els meus amics missers tenien raó quan m'aconsellaren que ho deixés córrer i que no denunciés la feta. Però no puc deixar de pensar que si tots els que hem estat víctimes dels excessos de zel d'aquest robot ho haguéssim denunciat, per ventura els de l'Agencia Española haurien adoptat una altra actitud en la seva investigació i, per ventura, haurien pogut comprovar que, més enllà del suposat zel d'un robot, hi ha un procediment que vulnera la llei de protecció de dades de forma sistemàtica. D'aquí el títol d'aquest article i, també, per recordar el vell acudit del penya-segat: a part de l'agència de protecció de dades, hi ha algú més que ens protegeixi?