A Mallorca sempre hem estat desconfiats de mena. Record el meu padrí, que em deia que no entenia de cap de les maneres com podia funcionar un negoci en el qual el propietari no hi pogués ser present mentre els treballadors feien la seva feina. Els ulls de l'amo engreixen el cavall, sempre em deia. Però ja fa temps que els economistes aconsellen les empreses que cresquin o s'agrupin. La idea és que una empresa de grans dimensions és més competitiva, perquè té més recursos, té més fàcil la internacionalització, pot oferir serveis que de cap de les maneres no són a l'abast de les petites... Per això, ja fa una sèrie d'anys que veim fusions d'empreses que ja eren ben grossetes per convertir-se en vertaderes gegantes. I això ha succeït encara amb més intensitat en el sector bancari. El BBVA i el BSCH, que darrerament ja només anomenen Santander, en són dos exemples clars, però n'hi ha molts més. Ara pareix que toca a les caixes i la nostra "Sa Nostra" ja ha signat una aliança -crec que se'n diu un Sistema Institucional de Protecció (SIP)- amb altres caixes per formar Mare Nostrum.
Supòs que els economistes en deuen saber més que nosaltres i que, efectivament dins el món actual, deuen ser més competitives les grans empreses que les petites. Tanmateix, jo no n'estic del tot segur. És ver que en segons quins sectors potser sigui així sense cap mena de dubte, però no veig clar que ho hagi de ser en tot i pertot.
De fet, sembla que dins el món agrícola de cada cop són més els pagesos i ramaders que decideixen tenir la seva pròpia empresa, o bé tots sols o bé en grups no gaire grossos. Fa una partida d'anys que a Mallorca vivim un degoteig de creacions de nous cellers vitivinícoles, la majoria dels quals a iniciativa dels mateixos pagesos i propietaris de les vinyes, als quals no els va malament.
Els ramaders Agrupats de Felanitx varen muntar el seu propi escorxador per poder vendre i distribuir directament la producció i també els ha anat bé.
El ramader Jaume Burguera, en un moment determinat, va decidir aprofitar la llet de les seves vaques campaneres per fer el seu propi formatge i ha pogut sobreviure mentre molts dels companys de professió abandonaven la producció.
A Porreres, no fa gaire anys es va fundar Can Parrí, una empresa per comercialitzar albercocs de les pròpies finques dels propietaris que, el 2008, va ser mereixedora del premi Jove Empresari, concedit pel Consell de Mallorca.
Aquesta setmana, al Diari de Balears he llegit que la vaqueria de les Veles de Canyamel ha decidit vendre la llet directament a través d'unes màquines que n'expedeixen de fresca i pasteuritzada directament al consumidor, en lloc de seguir-la venent a una empresa transformadora.
Tot són petites empreses agrícoles o agroalimentàries que funcionen.
En l'agricultura, la cosa està tan malament que gairebé només es poden salvar aquells que són capaços d'arribar directament als consumidors sense haver de passar pels intermediaris que, sovint, són els qui provoquen que els productes arribin a taula molt més cars que així com han sortit de l'hort, que el pagès en cobri poc, però que el comprador final n'hagi de pagar molt.
Hem de créixer o és millor tornar petits?
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
Aquest article és de dia 10 i no de dia 11, si més no a s'edició en paper
Millor tornar petits. Però alerta als grossos que si ens trepitgen ens fotran l'ull de poll!
Un govern que afavoreix, o, segons sembla, obliga a que es formin grans empreses que poden arribar a tenir més poder que el mateix govern i eliminar tota competència, no veig com es pot dir socialista. Si de cas societatista, per la gran quantitat de societats més o menys anòmimes i privades que permet o promou i que faran l'abús al poble privat de tota casta de defensors.
Divideix i guanyaràs, no el interesa que hi hagi massa competència a les grans empreses, amb aquest fet tornem els monopolis, i hem de passar per l'embut, tant si volem com si no. Exemples més clars, de moment en són les petroleres, les elèctriques, etcétera. Quan els bancs es possin tots d'acord, vorem els interessos com els possaràn.
El que en algunes ocasions hem vist és que quan una empresa creix augmenta el preu dels seus serveis. Si això ocorre una vegada més, ens convendrà cercar allò que necessitem a les empreses petites.
Economies d'escala: com major és la producció, menor és el cost mitjà. Si una empresa produís només 1000 ordinadors a l'any, no en podríem comprar ni un a les Balears. Com que en produeixen milions, idò valen ben poc. Per això formam organitzacions econòmiques anomenades empreses, perquè si ho fèssim tot individualment costaria un ull de la cara. El problema ve de la propietat de l'empresa: del capitalista financer? del cooperativista? del que només aporta treball?
Però les economies d'escala arriben a un límit en què ja no es redueix més el cost. A més, les organitzacions massa grosses són menys flexibles als canvis i s'adapten pitjor a demandes noves. Aquí trobam el nínxol adequat per als petits.