Com que les escopetes les carrega el dimoni, una de les dianes que va estendre la republicana Sarah Palin al llarg del mapa dels Estats Units per fer fora adversaris del mapa polític ha arribat a esclatar, amb la consternació consegüent de l'exgovernadora d'Alaska i partenaire de John McCain en les darreres eleccions presidencials nord-americanes. És curiós que les reaccions irades que trascendeixen per aquestes contrades sempre les protagonitzi una banda: no hi deu haver demòcrates venjatius i/o sonats? La conclusió és que no hauríem de fer broma amb expressions com "guerra" o "vessament de sang", quan no hi ha ni hi ha d'haver ni guerra ni vessament de sang -figures força emprades en el relat esportiu per aquestes contrades-, i encara menys amb "buidar un rifle automàtic sencer", cita textual d'una intervenció del rival electoral de la congressista demòcrata tirotejada dissabte a Tucson que per aquí sona massa directa, expressiva i minuciosa com per detectar-ne intencions literàries inofensives. Encara que l'emissor del missatge sigui incapaç de carregar un encenedor, sempre hi haurà qualque usuari avançat del Call of Duty disposat a fer els honors.
Per no començar la setmana amb un dol tan llunyà ens volem fer ressò d'una història palmesana del primer dissabte de rebaixes, ocultant detalls per evitar picaresques que segur que no passarien -els lectors d'aquest racó de diari sempre sou gent honrada-, gairebé un conte de Nadal passat Reis. El capvespre un dels agents de la Policia Local de guàrdia en les oficines de Sant Ferran rep, per primera vegada en 24 anys de servei, un ciutadà que ha trobat en terra una modestament considerable quantitat de diners. Els ha vist caure de la butxaca d'una persona a la qual no ha estat a temps d'advertir de la sensible pèrdua, la descripció de la qual està vinculada a la quantitat que ara encara pot recuperar en les dependències municipals. Els agents encara deuen estar astorats: per ventura la crisi no ens fa més pobres en tot. A tot això, tampoc podem evitar demanar-nos què hauríem fet en aquestes circumstàncies: si hauríem dut els bitllets a mans municipals, o si, justificant-nos en la impossibilitat de trobar una agulla en un paller, ens hauríem retut un més que merescut homenatge. El meu negre no ho acaba de veure clar...
Del tiroteig d'Arizona a una espurna després de Reis
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
El llenguatge és un arma poderosa que no se sap mai com arribarà a influir sobre determinada gent, sobretot en un país on es fa tanta apologia de la violència en permetre l`ús indiscriminat de les armes. Els fets d'Arizona en són, per desgràcia, un exemple brutal. La violència, sigui la que sigui, sempre engendre més violència.
Autèntica pixada fora de test, el primer paràgraf.
Mentres tant continuen els controls a els aeroports i el vertader enemig dels USA el tenen dins casa seva.