Distingits pobres del país,
ja em perdonareu que us parli com si fóssiu un grup homogeni i compacte, quan sabem que la pobresa de què estau/estam afectats castiga de molt diverses maneres i amb acarnissament desigual. Tanmateix, per l'objecte d'aquesta missiva fins i tot podríem considerar pobres una bona part del que entenem per classe mitja (cada dia més empodrida, d'altra banda). En fi, permeteu-me que m'arrogui autoritat per fer-vos una advertència (perquè la crec pertinent): si comença a covar dins vosaltres un sentiment difós de culpa, tengueu la serenitat suficient per contemplar les coses amb objectivitat i, en conseqüència, declarar-vos innocents de les acusacions indirectes, no per això menys insidioses, que us adrecen aquesta temporada, sobretot amb motiu de la "campanya" de Nadal i fins aquests dies de rebaixes (inclosos).
No és possible ignorar que el comerç és un dels eixos essencials de l'economia, causa i efecte alhora de bonances i de naufragis. Des del comerç ens arriben aquests dies uns cors de lamentacions estridents. A la majoria dels comerciants, les coses no els van gaire bé, i així ho manifesten en tota casta de declaracions i de valoracions estadístiques, com és natural. Però n'hi hi que, en les seves queixes, hi deixen escolar unes al·lusions vetllades -en general-, que, dels seus mals, en responsabilitzen implícitament la ciutadania, cal deduir que de manera gradual, recaient la major condemna en aquells que compren menys. Aquest grup coincideix, a grans trets, amb els pobres, majoritàriament responsables, així, de la mala marxa del país.
És possible que, donat el vostre estat de pobresa i l'abandó per part de les forces vives de què sou víctimes, l'ofensiva us aplegui baixos d'ànims i susceptibles d'assumir la part de culpa que us atribueixen.
Negau-vos de pla a participar en aquesta mena de judici. Ningú no és qui per fer-vos-hi ser presents en qualitat d'imputats. Heu de tenir ben clar que no sou pobres per voluntat pròpia, per mala administració o per feblesa moral. Hi haurà casos en què una part de la pobresa particular serà atribuïble a imprevisió o a malbaratament de recursos. No tothom és capaç de posar en ordre una economia domèstica. En tots els casos, sou les víctimes de la pobresa, no els botxins del comerç ni de l'economia en general. De manera que, ara que tantes lamentacions de caràcter subreptíciament admonitori semblen adreçades als que no consumeixen, no caigueu en la trampa arterosa per fer-vos sentir culpables: amb aquesta imputació, es pretén que cerqueu el darrer cèntim davall la rajola i correu a gastar-lo en qualsevol cosa. Feis el que volgueu, però no per mala consciència. Els que l'hi haurien de tenir no en tenen: per què hauríeu de carregar-vos a l'esquena el pes de les responsabilitats alienes? I no oblideu mai que tots, pobres o no tant, tenim el dret de no consumir.
Resposta a Jordi: no, benvolgut, jo no n'estic gens segur que sigui Déu que ens destina a ésser pobres, però això és el que es diu i el que ens volen fer creure, sobre tot els rics, i els clergues, que solen estar al seu servei. De fet, no estic segur de res, com En Descartes, que només estava segur de què existia perquè pensava, i pensar requeria existència. Supòs que tenia raó i que jo també dec existir perquè pens, però fins i tot d'això no n'estic completament segur.