La ciutat palestina de Gaza és avui notícia permanent. El problema que enfronta israelians i musulmans la treu a la capçalera dels diaris un dia sí i l'altre també. Però resulta que sempre se n'ha parlat, d'aquesta urbs tantes vegades màrtir i glorificada. Antigament, Gaza es trobava enquadrada en la Pentàpolis dels filisteus. Fou presa pel rei egipci Tuthmosis en el segle XIV abans de Crist. Dins ella hi tingueren lloc els famosos fets de Samsó narrats a la Bíblia en el llibre dels Jutges i que restarien també en nombroses manifestacions de la literatura oral i popular, com ara a la nostra rondallística mallorquina i alcoveriana. En el segle VI abans de Crist el rei d'Egipte Nekao la destruí, però fou posteriorment reedificada. Després de quatre mesos de setge, caigué en mans d'Alexandre el Gran. Prop del seu emplaçament, Demestrius Poliorcetes fou derrotat per les tropes de Ptolomeus Lagus i annexionada al regne d'Egipte.

En el segle I abans de Crist fou objecte d'una nova destrucció i, temps després, el romà Lavinius la reconstruí. Ja en els dies evangèlics, l'emperador Octavià l'entregà a Herodes, el qual la dominà fins a la seva mort. Després d'això, fou incorporada a la província romana de Síria. Llavors, Gaza -en àrab Gazza- fou un territori del sud de Palestina, anys després disputat entre Israel i Egipte. Va estar sota administració egípcia del 1948 al 1962 i sota control israelià des de 1967. Fou escenari, des de 1987, de l'aixecament popular palestí conegut com Intifada. El 1994, Israel i l'ONP signaren un acord sobre l'autonomia parcial del territori, ampliada el 1995. Des de llavors, ha estat víctima de bombardejaments israelians com a represàlia pel que Jerusalem qualifica d'atemptats dels grups extremistes.

Pel que fa a Alexandre el Gran, ens referim aquí no al personatge històric sinó al de faula, típicament medieval, i que apareix en l'obra anònima titulada Libro de Alexandre, en castellà de la Baixa Edat Mitjana, un heroi capaç de volar pels aires en una nau per ell inventada o de davallar al fons de la mar dins un artilugi submergible en forma de bota. La seva entrada a Gaza és cantada pel poeta amb aquestes paraules: "Prop de Tir, en aquesta contrada, Gaza era el seu nom, una rica ciutat, d'enginy i d'obra, i de tota bonesa, era vila complida i de gran plenatat. Cura tingueren per força, de la ciutat defensar, agradà això l'Alexandre, que els va anar a combatre, encara que d'ambdues parts, el poder dels uns i els altres era cosa de veure. Els de fora volien passar les muralles però els de dins els oposaven gran resistència i hom hagués pensat que tots s'apressaven a morir..."

Assistim aleshores als desiguals combats entre Alexandre i els millors guerrers d'aquella ciutat, pàgines pròpies d'un d'aquells llibres de cavalleries que són precedents dels moderns superherois.