Els clàssics afirmaven que cada generació revisa la història, la interpreta i la conta a la seva manera. De fet, els contemporanistes reafirmaren que la història és un relat que defineix el moment i les perspectives de l'historiador. Seguint aquest fil, en aquesta era de les tecnologies de la informació es fa de cada cop més evident que pensam i escrivim, observam i relatam en relació directe amb els avenços i amb les oportunitats dels nostre temps. El tema que elegim per parlar en realitat només és un pretext o un marc per definir l'espai que volem ocupar i el gènere que aspiram a de- senvolupar, tot per oferir una visió del nostre temps, per expressar sensacions i conviccions que, des del nostre punt de vista, defineixen el nostre entorn més pròxim. La primera dècada del segle XXI ha immortalitzat personatges nous, hem passat amb celeritat de l'era dominada per Bill Gates a una etapa nova, amb protagonistes nous, amb un perfil ambigu, com ara Julian Assange, editor del Wikileaks; Mark Zuckerberg, creador i divulgador del Facebook; i els bessons Tyler i Cameron Winklevoss, que asseguren ser els creadors autèntics d'aquest mateix fenomen de la xarxa social que és Facebook. Ens referim a joves emprenedors, formats en universitats de prestigi, milionaris i revolucionaris que estan acaparant l'atenció mediàtica, segurament perquè disposen, momentàniament, dels mitjans de major difusió mundial. Mentre el nostre temps memoritza noms estranys com a personatges que convé familiaritzar amb les nostres vides i necessitats, paral·lelament hom té la sensació que moltes utopies i aspiracions que imaginàvem possibles s'estan esfumant com un somni i la serp ens recorda que el temps de paradís ha finit i que convé posar-se a treballar de valent, sense més comèdia, sense tant de maquillatge i amb realisme.

Tanmateix, aquest realisme informat, que alguns anomenen pessimisme, també espera un relat, necessita una història i aspira a crear un mite que ens mantingui forts davant tanta adversitat. Mentre la constel·lació de mitjans de comunicació aspirava a explicar les filtracions del Wikileaks i mig món aparentava escandalitzar-se de l'altre mig, l'Associació Balear d'Arxivers, Documentalistes i Bibliotecaris retia un homenatge a Jaume Bover Pujol, un bibliotecari, un savi del nostre temps, un mallorquí estimat per bibliòfils, bibliotecaris, llibreters, erudits, col·leccionistes i investigadors de tota casta. Jaume Bover potser no és un personatge mediàtic. De fet, aquest mateix homenatge de mitjan desembre a la Biblioteca Bartomeu March de Palma ha passat desapercebut per als mitjans considerats popularment com a locals. Aquestes també són característiques del nostre temps, moments en què potser perdem el temps embadalits amb la globalització i els fenòmens d'abast mundial i després no tenim la capacitat suficient d'emocionar-nos amb les grandeses que tenim al costat ni de valorar-les mínimament. Pensar el temps present també es pot fer en clau local. Si hom entra en les xarxes digitals de biblioteques i arxius, ben aviat s'adonarà que sense la dedicació, ni el compromís ni la visió d'aquests homes i dones que han viscut per emmagatzemar cultura, tampoc avui no seria possible enllaunar-la, aquesta cultura, ni posar-la al servei del món mundial.