Sempre he tengut una certa feblesa per les pel·lícules de romans. Des de les velles produccions italianes dels anys quaranta i cinquanta, els anomenats pèplums, fins als més recents films nord-americans. Lamentablement, una constant en totes aquestes cintes d'ambientació històrica ha estat la manca de rigor històric. N'és un bon exemple Gladiator (2000), del director Ridely Scott, en la qual apareixen una pissarra de guix, un gladiador originari de Romania (un país que sorgirà en el segle XIX!) i propaganda impresa que es repartia en el Coliseu! Ingènuament, però, vaig pensar que a l'Estat espanyol, i amb un tema conegut i grat al seu nacionalisme com és el de Viriat, no passarien aquestes coses. Així, he tengut la paciència de seguir les emissions d'Hispania. La leyenda, una sèrie que va començar a emetre una televisió privada d'àmbit estatal el passat 25 d'octubre. L'argument se centrava en l'enfrontament d'un grup d'hispans liderats per Viriat contra una legió romana comandada pel pretor Galba, en el segle II aC. Però a partir d'aquí gairebé tot és un despropòsit. Com a ficció, els guions són pobres, amb uns diàlegs que sovint fan empegueir, la dicció de molts dels actors é
s deplorable, els tòpics s'acaramullen i la trama s'allarga amb episodis complets que no aporten res. L'ambientació històrica encara és més lamentable, si això és possible. Els personatges principals, com el guerriller Viriat, sembla acabat de sortir de la dutxa, una molt formosa esclava recorda més les pàgines centrals del Play Boy que l'època romana, tots els soldats romans són els típics legionaris, sense tenir en compte que les legions també incorporaven abundants tropes auxiliars, com per exemple els foners balears, documentats a la guerra de les Gàl·lies. La qüestió de les armes dels lusitans mereix una certa atenció. Sorprenentment, els guerrillers no utilitzen les llargues piques de ferro amb punta amb forma de ganxo documentades en les escenes esculpides d'Osuna (Andalusia). A més, la manera de subjectar l'arc en algunes escenes és tan errònia que provocaria la pèrdua del polze per part del tirador. Però el que més m'ha indignat ha estat la qüestió dels noms. Per començar mai s'utilitza el gentilici lusità, només un genèric i reiterat hispà, quan en aquella època les diferències de cultura material, religió, societat i llengua eren enormes entre els diferents pobles de la península Ibèrica.
Però, és clar, ara deixava de banda que en aquesta sèrie tots els lusitans s'entenien a la perfecció amb els romans sense la més mínima al·lusió a cap mena de problema lingüístic. Bona manera d'anar reforçant la idea que tot Espanya parla castellà des del paleolític... Esborrats del mapa els lusitans, no fos cosa que algú els relacionàs amb els portuguesos, per què respectar-ne els antropònims? Així, els personatges d'aquest antic poble indoeuropeu passen a tenir noms llatins, grecs o fins i tot perses! Els noms lusitans documentats històricament, com Caucè, Astipes, Tautal, Ditalcó, Audax i Minuro, malgrat la seva sonoritat, són substituïts per uns impossibles Sandro, Darío, Paulo, Teodoro, Helena, Bárbara i Héctor, per només esmentar alguns dels principals personatges "hispans" de la sèrie. En aquest context, tan sols es poden salvar alguns paisatges, l'ús de petits escuts rodons per part dels lusitans, una arma defensiva ben documentada històricament, el paper avariciós i maligne que representa un més que acceptable Lluís Homar com a pretor Galba, i les encertades al·lusions a lluites socials internes entre els lusitans més rics i els sectors populars. Tot plegat no redimeix una producció fallida que alguns ja consideren una de les pitjors ficcions de romans de tota la història.
Hispània, el deliri
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
COMENTARIS
A Veies!: Ben certa la seva teoria! Els talaiotics parlaven mallorquí, i fins i tot va arribar als catalans el 1229, que el se'n endugueren, ben aprés, cap a Catalunya.
Això ho explica molt bé l'historiador i cronista del Círculo Gonella, Mikel, o Micael, o Michael (mai ho escriu igual) Garau, un policia nacional que adoctrina amb història als seus escolanets.
Jo li vaig dir que els espanyols de'n Cortés, parlaven una gerga, i que a Mèxic aprengueren dels aztecas, toltecas i mexicas, una llengua meravellosa, amb calendari i tot.
Quan tornaren, l'ensenyaren als castellans i demés mesetaris, i ara es diu "español". Aposta es parla a les dues bandes.
Mikael ho dubtava, i jo li vaig dir que si rebostejava bé dins el mateix llibre d'on treia les seves teories, també hi trobaria la meva.
Ten per mi que encara cerca...
És un abús això de voler reforçar la idea que que tota Espanya parla castellà des del paleolític... A Mallorca ja es parlava el mallorquí, en aquella època, i els catalans, que possiblement l'havien aprés de nosaltres, ja el devien haver transformat en català. I si no ho creieu, demanau-ho a algun dels eminents historiadors del Circulo Balear.
Crec recordar que Màximus Décimus, el gladiador, a la pelicula de Scott, es diu que era d'Hispania, no de Romania.
En cap moment em vaig plantejar perdre ni un minut visionant la sèrie, en el cas d'equivocar-me i l'argument fos una imatge més o manco digna sempre la podria veure en una repetició.
De fet, res del que exposa em ve de nou i era d'esperar tenint en compte els problemes que les bandes lusitanes i galaiques provocaven en les zones ocupades pels romans però sobretot perquè era una gent amb uns costums o formes de vida ben diferents de les dels romans, entre elles, la llengua (fins i tot temia que no s'atrevissin a fer parlar qualcun en portuguès). És ben clar que una sèrie espanyola no voldria posar en evidència el que volia impedir Viriat i que això no pogués portar a alguns a entendre millor la gent catalana, basca, etc. Suposo que l'assassinat de Viriat es deu mostrar no com un fet indispensable pel bé de la comunitat romana o com una traició dels propis per viure millor, o no?
Cocou, m'ha agradat molt la teva explicació. Aquest Garau pateix el síndrome d'uniforme, això és, quan se'l posa li sobrevé una ciència infusa per art de màgia, sense necessitat de llegir ni anar a classe, ni de cap altra esforç!.