La cultura com a porta, com a pont i com a dignificació de l'espai és, sense pretensions d'originalitat, la base teòrica que subjau en un magne projecte de l'arquitecte valencià Vicent Guallart a Teheran. Es tracta del Cultural Gate to Alborz -no sé si és apropiat referir-s'hi en anglès. Alborz són les fonts de la història del país i, alhora, les muntanyes que engrunen una ciutat que ha passat de tres a tretze milions d'habitants en quinze anys. Com passa en casos de creixement desmesurat -tot es pot fer si es fa a poc a poc-, el de- sordre urbanístic supera el concepte de caos. La creació de centres cívics i culturals és una de les vies que l'administració de la ciutat s'ha proposat desenvolupar per cohesionar-la.
Hi pensava amb motiu de la inauguració del centre que l'Ajuntament de Palma ha obert al carrer de Sant Magí, el teatre Mar i Terra, aferrat al Jonquet i obert a Santa Catalina. L'edifici era una nafra per la qual la ciutat supurava, fins que l'anterior govern municipal, del PP, el va adquirir; i ara el govern de Progrés l'ha habilitat per a la cultura i la convivència cívica.
Tot i que l'obra ha permès una inauguració en etapa preelectoral, no crec que els responsables -les responsables- municipals d'aquesta empresa tenguin massa fe en la capacitat de la cultura per a captar vots. La cultura pot donar vots, segurament, en societats en les quals ocupa un espai central. No és el nostre cas: en part, per la grotesca distribució de competències i la deliqüencial -demencial, si més no- apropiació inadequada de funcions. Si la població sabés quines tasques culturals no ha pogut dur a terme una determinada institució per manca de pressupost, quan una altra, sense competències, s'ha gastat sumes que treuen el singlot en iniciatives que no li pertanyen, sortiria al carrer i estrenyeria els perns a qualcú. Hi ha casos vergonyosos, capricis caríssims. Denunciar-los, com hem vist que sovint s'han denunciat, no ha servit de res. S'haurà d'anar posant ordre en aquesta mena d'afers, si volem que les distintes administracions públiques que mantenim es guanyin una mica el respecte de la ciutadania.
En fi, parlàvem del nou espai cultural del carrer de Sant Magí, i voldria remarcar la funció que aquests centres poden complir a la nostra societat. Porta i pont, aquest centre està en un lloc on pot ser especialment útil, higienitzador, vitalitzador. Aquesta part del barri sempre és en perill d'excessiva concentració i abús d'expenedories lúdiques per a ciutadans que vénen d'altres bandes -de la ciutat o d'arreu del món. Un centre cultural ben gestionat ha de canviar radicalment aquesta dinàmica. La gent ha de tenir eines per a recuperar els espais ciutadans que li són usurpats. Un centre cultural ha de ser, entre altres coses, l'eina per a aquesta recuperació.
D'altres barris no en tenen cap. Els seus habitants contemplen, impotents, com els espais públics els han estat arrabassats mitjançant la seva ocupació indesitjable, sense que l'Ajuntament s'hagi pres el més petit interès a restituir-los als seus usuaris de sempre, gent pacífica que diu bon dia i que no agredeix les vides alienes amb el renou i amb usos i costums impropis del lloc. Però això és una altra història -que un dia o l'altre passarà factura.
