¿Totes les cultures, totes les religions, són igualment dignes de respecte? Ben segur que la temptació primària és dir que sí, que totes les cultures mereixen ser protegides, considerades, sentides com a mostres de la bella diversitat humana. Tanmateix: ¿no és cert que també moltes cultures, moltes religions, violen els drets humans universals? ¿Són llavors dignes de respecte? Umberto Eco ha deixat escrita la següent reflexió: per decidir si una cultura és superior a un altra s'han d'establir uns paràmetres, els quals seran també culturals. ¿I quins poden ser aquests paràmetres? Aquests poden dependre del nostre sistema de valors; així, una cultura que ha possibilitat la llibertat individual, l'allargament de la vida dels seus individus, el desenvolupament tecnològic, etc, sembla molt més digna de respecte que una cultura que no ho ha aconseguit. Ara bé: una cosa és la cultura i una altra són els individus concrets que participen d'aquesta cultura. ¿No és així?

Ayaan Hirsi Ali és una feminista holandesa; va néixer a Somàlia i a l'edat de cinc anys se li va practicar una ablació del clítoris. Oposant-se a un matrimoni concertat pels seus pares, va escapar amb vint anys i va demanar refugi polític a Holanda. Allà, va treballar molt en tot tipus d'oficis i finalment va arribar a llicenciada en Ciències Polítiques. Va entrar en un partit progressista, tot i que tanmateix va veure que la política d'aquest partit defensava 'normes morals que sotmeten les dones immigrants'; va escriure el guió del film contra la violència a les dones que va dirigir el cineasta holandès Theo Van Gogh, qui finalment va ser assassinat per un islamista radical: li van clavar un punyal al pit amb una carta que amenaçava també de mort Hirsi Ali. Des de llavors, Ali viu als EUA, amagada. Ayaan Hirsi Ali és una dona d'una gran bellesa física; les seves memòries La meva vida, la meva llibertat, han estat traduïdes al català.

En un text recent, Hirsi Ali afirma el següent: "Hi ha una cosa que he après en el meu difícil camí, però que un munt de gent ben intencionada de l'Oest té dificultat per a acceptar: Tots els éssers humans són iguals, però no totes les cultures i les religions ho són, almenys pel que fa a les dones. Una cultura que celebra la feminitat i considera que podem ser propietàries de la nostra vida és millor que una cultura que mutila els genitals de les nenes i les confina darrere de les parets i els vels o les pedres pel simple fet d'enamorar-se... La cultura de la Il·lustració occidental és millor".

Són unes afirmacions contundents. El més trist, però, és el nul ressò que la vida i les paraules de Hirsi Ali han trobat entre l'esquerra europea. En arribar als EUA, només una fundació conservadora s'ha dignat a donar-li feina, cosa que, és dolorós constatar-ho, encara fa que les esquerres se la mirin ara amb més recel. Tot plegat fa tanta feredat com el títol de l'últim assaig del pensador anglès Theodore Dalrymple: La nova síndrome de Vichy: perquè els intel·lectuals europeus es rendeixen davant de la barbàrie.