En plena deriva del PSOE, Zapatero pretén recuperar a Catalunya algunes espurnes del crèdit perdut. Encara que siguin les que li fan perdre els xofers del parc mòbil del Govern amb la seva indiscreció. Elena Salgado els enviava a comprar bombons, els xofers; i Bibiana Aído els obligava a fer guàrdia a la porta de la discoteca perquè les portessin a casa, a ella i a les seves amigues, no fos cosa que amb quatre copes de més i de matinada no la trobessin on l'havien deixada. Són nimietats, gotes d'aigua en un oceà. Però el PSOE no està en condicions de rebre més estamenejades. Amb l'agressió del Marroc al Sàhara, Trinidad Jiménez ha debutat en la diplomàcia amb un zero com un ou d'estruç. I allò que ens empipa més que una mosca al nas: ha donat la raó als Bardem, que ja són al carrer amunt i avall. Tocant Zapatero, s'ha vist humiliat a Seül (on David Cameron, a l'esprint, de tres metres n'hi va treure dos), i no acaba d'estabilitzar l'economia espanyola entre una Irlanda que fa aigua i un Portugal que espera fer-ne. Necessita rehabilitar-se davant els seus electors, Zapatero.

De manera que se'n va a Catalunya i exigeix al seu aliat a Euskadi (és a dir, a Rajoy) que no fomenti la catalanofòbia. En resposta, Alicia en el País de les Meravelles afirma que els fills de Rajoy anomenen son pare el catalán, no perquè reciti Verdaguer en la intimitat, sinó perquè passa més temps a Barcelona que a casa. I és cert. Don Mariano té la constància d'un boletaire. I sap que trescant sense defallir, sempre trobarà una llei o l'altra del parlament català susceptible d'ésser denunciada al Constitucional. L'única diferència substancial entre l'anticatalanisme del PSOE i del Pepé rau en les formes. La legislatura espanyola actual s'ha caracteritzat, entre altres coses incomprensibles, per l'interès del PSOE a llimar els cantells de les autonomies amb cara i ulls. I a Euskadi, el Pepé li ha fet costat. A Catalunya, en canvi, els conservadors únicament lladren perquè no tenen presència en els organismes de decisió.

Fet i fet, a Catalunya li lladra tothom. Rosa Aguilar demana a Joan Puigcercós una rectificació immediata pel fet d'haver dit que a Andalusia no paga la fiscalitat ni Déu. I la portaveu del govern valencià, Paula Sánchez de León, vol que Pepe Montilla esmeni el mestre Fabra i reconegui que el català és una llengua diferent del valencià. Esperem que ni l'un ni l'altre, rectifiquin. No en faltaria d'altra...! A les insensateses, botifarra. Alicia en el País de les Meravelles ha avisat que està disposada a donar suport a CIU, després de les eleccions, sempre que moderi la seva política lingüística a favor del castellà. No cal dir que, més que una oferta, és un caramel enverinat, perquè obliga Mas a desmarcar-se una mica més del Pepé. Atès el descrèdit socialista, cas que Mas gosés travessar la plaça de Sant Jaume del braç de la meravella conservadora, les properes eleccions serien un tête à tête entre Carmen de Mairena i Maria Lapiedra. Potser els electors en sortirien guanyant.